Contradiccions

Ni el president del govern central ni el del govern català han estat capaços de mantenir en el temps una actitud coherent pel que fa a la gestió de la crisi provocada per la pandèmia. Si Pedro Sánchez va aplicar l’estat d’alarma de forma general quan alguns territoris no ho necessitaven i ara, en canvi, amb la mateixa heterogeneïtat vol acceptar la seva declaració parcial a demanda dels territoris, Quim Torra li recriminava aleshores el comandament únic i ara parla d’abandonament quan la ministra d’Educació diu que cada comunitat gestioni com li sembli la tornada a les aules aquesta tardor. La qüestió sembla que és marcar perfil propi, encomanar les possibles errades a l’altre i continuar posant la ciutadania al final de l’escenari on es desenvolupen un seguit de batalles polítiques, i on la que lliuren els socis i, per tant, enemics del govern català arriba ja a nivells d’escàndol en la major part de les carteres i serveis.

La setmana que clou aquest estrany mes d’agost ha tingut altres contradiccions. Entre els socis del govern central, tanmateix, entenen millor què significa no fer-se gaire mal, almenys pel que fa a les aparences i potser perquè el seu horitzó electoral és més lluny: el PSOE no parla dels obscurs afers comptables i personals que es van descobrint a l’entorn de la cúpula d’Unidas Podemos, mentre Ada Colau al·ludeix a una instrumentalització política contra el PSOE per abstenir-se en el debat que a l’Ajuntament de Barcelona ha conclòs amb la retirada de la medalla de la ciutat a Joan Carles I, retirada que, per cert, s’ha produït perquè no han participat en la votació els regidors Parera i Valls, tot i que prèviament havien volgut evitar el debat. Visca la coherència!

Però potser la culminació del surrealisme s’anuncia per a la setmana vinent, un cop ja ha quedat clar que el govern central es queda amb la performance diària de Fernando Simón, però delega les responsabilitats en cada autonomia. Encomanada la gestió de la tragèdia (és el que volíem, no?), el govern català, que ha trigat una mica més del compte a tancar prostíbuls, extenua la ciutadania i bona part de l’empresariat amb mesures aquí i allà que després, per barris, són anul·lades pels jutges. Entre aquestes mesures reclama reduir l’activitat social, que sols podrà agrupar màxims de deu persones, excepte a l’escola, la feina o el transport. Però vet aquí que tot seguit es diu que, per descomptat, això no afecta l’exercici del dret de reunió i manifestació, sempre que en aquestes activitats es prenguin les mesures higièniques adequades.

És evident que aquesta excepció feta expressament pel president del govern català a finals del mes d’agost té un objectiu concret i determinat: la Diada de l’11 de Setembre. El règim constitucional del dret de reunió i manifestació, desenvolupat en una llei orgànica de 1983, no es refereix a aquelles agrupacions de privats realitzades en raó dels seus interessos particulars: un comitè d’empresa o una festa d’aniversari, per més multitudinàries que siguin, no són destinatàries d’aquesta legislació sectorial. En justa correlació l’ANC ja ha anunciat manifestacions diverses davant institucions centrals que tenen representació a Catalunya, de manera que sigui més fàcil complir amb les exigències sanitàries i més difícil determinar si han estat un èxit o un fracàs.

Sens dubte serà molta la gent, junta o separada, amb mascareta o sense. Les autoritats en la matèria estan comprovant que la gent infectada no fa el confinament quan toca, així que puc imaginar que tampoc pregunta pels testos quan no té símptomes; hi ha qui es juga la feina en dir-ho. Entre la gent jove s’ha estès la teoria que aquest virus no els afecta, o que la vida és massa curta per quedar-se a casa si la malaltia no es fa present. En un context així potser caldria fer cas dels que ja clamen per oblidar-se de diades. Ens hi juguem massa si la canalla no pot finalment tornar a l’escola, no sols pel seu futur, sinó també pel de tot el que arrossega. Som éssers contradictoris, però, i ensumo que les manis de la Diada es faran. Així doncs, molta prudència.