Influïts

El pre­si­dent Mon­ti­lla va dir diu­menge que està con­vençut que l'Ajun­ta­ment de Bar­ce­lona i el govern català van actuar cor­rec­ta­ment, i sem­pre «pen­sant en el bé de la ins­ti­tució del Palau de la Música i de la ciu­tat, no dels seus ges­tors». Ahir, el con­se­ller d'Eco­no­mia, Antoni Cas­tells, va dir, després de decla­rar com a tes­ti­moni al jut­jat, que el govern català sem­pre ha fet les coses com s'han de fer i que ell mai s'ha dei­xat influir per la rellevància social de Fèlix Millet.

D'aques­tes mani­fes­ta­ci­ons se'n desprèn que si el govern havia fir­mat un con­veni amb el Palau per inter­can­viar usos urbanístics de fin­ques amb vista a la cons­trucció d'un hotel de luxe era perquè el tro­bava cor­recte, i que el con­ti­nua con­si­de­rant cor­recte mal­grat que el fir­mant de l'altra part ara sigui pre­sumpte esta­fa­dor. I se'n desprèn, doncs, que el govern català s'opo­sarà on sigui a les pre­ten­si­ons de l'Ajun­ta­ment de Bar­ce­lona, que diven­dres va deci­dir tirar enrere i recu­pe­rar les qua­li­fi­ca­ci­ons urbanísti­ques que hi havia abans que es canviés el pla gene­ral metro­po­lità per un interès supo­sa­da­ment gene­ral. Però em fa l'efecte que el govern català no mourà cap dit per defen­sar aquell con­veni perquè, diguin el que diguin Mon­ti­lla i Cas­tells, en aquest afer les admi­nis­tra­ci­ons s'han mogut a toc de xiu­let de Fèlix Millet, i ara actuen com si vol­gues­sin esbor­rar tot el que va pas­sar en els temps de la gran i gene­ral lle­pada. I s'ha pas­sat de l'extrem de posar-ho tot a dis­po­sició del gran pròcer català a –ara que és un empes­tat– voler des­fer tots els trac­tes fir­mats amb ell, sense tenir en compte si en algun cas es feien coses de pro­fit públic. No sé si l'alcalde Hereu era més frívol quan llui­tava per un hotel quan Millet seguia la seva mateixa línia o ho és ara, que vol des­ti­nar la mateixa finca a usos cul­tu­rals només perquè se sent traït pel mece­nes.