Pensar en els altres

Per ser l’animal més intel·ligent del planeta, l’ésser humà demostra sovint que no n’és gaire, d’intel·ligent. Primer cap de setmana de confinament dins dels límits del municipi on visqui cadascú. Els municipis catalans tenen una superfície mitjana de 33,86 km². Un espai prou gran perquè ningú hagi d’anar al poble veí, però feta la llei, feta la trampa. Amb l’excusa que pots canviar de terme municipal si vas dalt d’una bicicleta, molta gent ha aprofitat el cap de setmana per saltar-se les normes sanitàries. No per fer esport, sinó per pedalejar a tall de passeig. Amb la colla, amb la mainada i perquè sí. Els municipis travessats per carrils bici intermunicipals n’han estat testimonis tots dos dies.

Després de mesos de confinaments, males notícies i mals pronòstics, és normal que la gent es vulgui esbargir. Ningú diu que s’hagin de quedar tancats a casa. Ni les autoritats sanitàries. Només que facin el que vulguin al seu terme municipal. La instrucció era senzilla i gens complicada de seguir, però, com sempre, hi ha qui va a la seva. Sembla que en aquesta societat l’única manera que es compleixin les normes és quan se sanciona i es coarta. Si estàs disposat a vulnerar un confinament perimetral de tan sols dos dies, què més et saltaràs? Després sentiràs a dir que els polítics ho fan tan malament i que no hi entenen res, que tot va tan malament i que hi ha negocis que tanquen. Doncs sí. Hi ha moltes persones que ho passen malament per aquesta pandèmia. Molta gent que ha perdut éssers estimats i molts ciutadans que estan desesperats perquè han hagut d’abaixar persianes. Com a societat, o ens posem al cap que hem de complir el que se’ns demani des del punt de vista sanitari o no ens en sortirem. Llibertat és una paraula que va associada també a responsabilitat. Qui vulgui anar a passeig amb bici perquè als nens els toqui l’aire, qui s’empadrona a segones residències per anar-hi a passar el cap de setmana i qui fa festes, que facin el que vulguin. Però que no posin en perill la resta.