Opinió

LA GALERIA

Michael Kors i la pàtria

Teclejo Michael Kors al Google amb el dubte de si m’haig de sentir avergonyit per la meva sideral ignorància. A veure: si un diputat cita un nom propi en plena sessió del Congrés i no l’identifico, com se sol dir, m’ho haig de fer mirar. Sobretot si, a més, la referència aixeca tanta polseguera mediàtica. Ase!, m’adjectiva una veu interior, que no ho has sentit, que relacionava el tal Kors amb les bosses de dona, en el sentit de senyora? Però, vejam, si Warhol va fascinar els moderns líquids i els postmoderns amb una llauna de sopa Campbell’s, ves a saber quina càrrega artístico-cultural pot comportar una bossa Michael Kors. Refet de l’avís de la consciència, com diuen en catanyol, “li dono” a l’intro i m’apareix el llistat de possibilitats, gairebé totes encapçalades pel web michaelkors.es (Manhattan, NY), totes en espanyol. Provo, doncs, d’obrir uns quants webs i, ai las!, es tracta de diverses autopistes per anar allà mateix: a l’aparador virtual de vendes de la multinacional Michael Kors Holdings Limited, que té obertes cap a 2.000 botigues arreu del món (a Barcelona, passeig de Gràcia 100). La Kors, consolidada des de 1981 –40 anys d’història la contemplen–, ofereix “productos de lujo... ropa, zapatos, relojes, bolsos y otros accesorios”, segons aclareix més avall Viquipèdia (no hi ha entrada en català). Vaja, res a veure ni amb la política ni amb la cultura, els habituals referents parlamentaris d’arreu del món. I la decepció: el diputat de l’hemicicle madrileny no ha passat de fer el ridícul amb una frase retret a una col·lega que no traspassa el sostre de les tardes de Tele 5. Ha volgut buscar cinc peus al gat –tres ja els té, quatre i tot!– i un cop d’ull als mitjans que han esbombat la intervenció permeten un pas més: el representant democràtic d’una de les quatre províncies de la reserva del (seu?) nord-est posa límits del patriotisme, exactament dos. No es pot ser patriota si, u, es porten bosses Michael Kors i, dos, si es vesteixen jaquetes de mil euros. Per al retret ha triat el patriotisme, un sentiment –com ara el de l’amor– de mal administrar, limitar, negar o afirmar. Segurament hauria encertat més l’objecció edificada sobre bosses i jaquetes de preu si s’hagués decidit per una pertinença més terrenal, més tangible, per exemple, si es porten jaquetes de mil i bosses Kors, no es pot ser, posem, comunista. Més possibilitats del joc de bosses i jaquetes: no puc ser polític si uso el nom de bosses i jaquetes cares per fer-me autobombo a les xarxes, etcètera.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia