Paciència

A Bèlgica ja fa gairebé tres mesos que està pràcticament tot tancat i els comerços fa poc més d’una setmana que van poder reobrir. A Anglaterra han descobert una nova soca que sembla que encara empitjora més el que hi ha. A Itàlia ha tornat el confinament, a Berlín està gairebé tot amb la persiana abaixada i a França la situació és poc galdosa. Aquests són només alguns exemples que aquest diari recull avui sobre com es presenta el Nadal a Europa. Un Nadal a mig gas, sense mercats nadalencs ni sopars multitudinaris ni retrobaments familiars. Sí, és Nadal. Temps de retrobaments, de família i amics. Però enguany l’esforç que s’ha de fer només depèn de cadascú. A Catalunya s’han endurit certes mesures, però veient el panorama que hi ha a la resta de països veïns, no es poden qualificar les limitacions imposades de restrictives. Almenys pel que fa a la vessant social. Si el mateix conseller d’Interior, Miquel Sàmper, admet que va ser un error l’estratègia pel pont de la Puríssima perquè tothom va fer el que va voler, ara correm el perill que passi el mateix. El que no s’entén és que, si va ser un error, per què ara es permet anar a les segones residències. Si tens una segona residència és que en tens una de primera, i se suposa que a casa hi estàs prou bé. En canvi, els principals sectors damnificats per la pandèmia tornen a ser els més perjudicats. Bars, restaurants i petit comerç ho tindran molt i molt difícil per sortir-se’n. Si és que ho fan.

En la consciència col·lectiva s’hauria d’instal·lar el xip que no podem fer el que vulguem perquè ens estem jugant una tercera onada que, de fet, ja pica a la porta. I aquest missatge, que ens arriba en totes les formes possibles, sembla que no ha calat prou en segons quines ments. Potser perquè tots plegats estem farts d’anar amb mascareta, perquè volem tornar a la normalitat i perquè pensem que psicològicament estem força al límit. Però això no ha acabat i queda camí per recórrer. L’única arma possible és la paciència i fer el que toca.