Nevenka

S’ha fet justícia poètica amb Nevenka Fernández. Perquè la dels tribunals va arribar el 2002 quan van condemnar l’alcalde de Ponferrada del PP, Ismael Álvarez, a una multa de 14.000 euros per assetjament sexual i psicològic a la que havia estat la regidora d’Hisenda. Amb el documental de Netflix, de Newtral (Ana Pastor) i realitzat per Maribel Sánchez-Maroto, es rescata d’un oblit col·lectiu el primer cas de denúncia judicial a un polític abusador. Es restitueix la memòria i es repara socialment la víctima condemnada “per jove, guapa i haver-se deixat” i “perquè ell, ja se sap, és així”. Va ser la primera a alçar la veu en roda de premsa el 26 de març del 2001. I 20 anys després, valenta altre cop, de nou referent, relata l’infern en un llarg monòleg. Arrancant-se la lletra escarlata que els homes li havien penjat, visible encara, al pit. És un alliberament personal i, socialment, l’expiació necessària del que es va fer i del que encara queda per fer. Perquè ella va haver d’anar a viure a l’estranger; la família, a un poble de Lleó, i el polític condemnat es va presentar a les eleccions el 2011 amb un nou partit, va obtenir cinc regidors. L’escriptor Juan José Millás va relatar la història de Nevenka a Hay algo que no es como me dicen (2004). Millás cita García Márquez, que a Relato de un náufrago escriu que els taurons assetgen el nàufrag cada dia a les cinc: “Ningú li va preguntar si havia contrastat la versió amb els taurons.” Ismael Álvarez no ha volgut participar en el documental.