Opinió

De reüll

‘El manifest de les cures’

El sistema actual menysté i relega les feines de cures

Una cosa és el que “ens ha ense­nyat” la pandèmia i una altra de ben dife­rent és “el que n’hau­rem après”. Ho hau­ran de defi­nir futurs estu­dis sociològics. Però entre les poques coses bones que haurà tin­gut és que, a més de des­ve­lar mol­tes ano­ma­lies del sis­tema en què vivim, també haurà obert uns quants debats neces­sa­ris. L’edi­to­rial Tigre de Paper acaba de publi­car El mani­fest de les cures, tra­ducció cata­lana de l’opus­cle escrit per The Care Collec­tive. Nas­cut a Lon­dres el 2017 i for­mat per per­so­nes de dis­ci­pli­nes molt hete­rogènies, va ser fun­dat ini­ci­al­ment com un grup de lec­tura i debat sobre la neces­si­tat de pren­dre consciència de la inter­de­pendència de tots els ciu­ta­dans i de posar les cures al cen­tre de la vida, en con­tra­po­sició al neo­li­be­ra­lisme sal­vatge, que les menysté i les relega. Només cal veure qui se n’ocupa majo­ritària­ment: dones, per­so­nes migra­des, mal paga­des i en con­di­ci­ons pèssi­mes... Entre molts altres aspec­tes, el lli­bre denun­cia que avui es dona per fet que les cures s’han de com­prar a títol per­so­nal, és a dir, que s’obte­nen només si un se les pot pagar. Alhora, amb exem­ples de com deter­mi­nats col·lec­tius s’han sabut orga­nit­zar per dis­pen­sar-les de forma solidària, rei­vin­dica la neces­si­tat d’un sis­tema públic que se cen­tri en les cures per a un progrés real de la soci­e­tat. Indis­pen­sa­ble.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.