20-M per recordar

Deu ser per culpa d’aquest temps, típicament primaveral, que ahir, en ple discurs d’investidura de Pere Aragonès com a candidat a la presidència de la Generalitat, em va revenir el 20-M de fa cinc anys. Un data com una altra en el calendari que, en el meu cas, m’ha quedat gravada en la memòria i no per qüestions transcendentals a nivell polític. Cinc anys enrere la situació era, en general, força tranquil·la: no sabíem que era viure una pandèmia ni les conseqüències socials ni econòmiques que comportaria. I encara faltava un any per al 2017; l’any que ha passat a la història pel referèndum sobre la independència i per la repressió que es va desfermar arran de l’1-O i que persisteix en els nostres dies, ben viva. I el 20-M d’ahir també ha quedat subratllat en vermell en el meu dietari després d’anar al vacunòdrom del Palau de Fires de Girona per a l’administració del vaccí contra la Covid. La punxada em va passar tan inadvertida per ràpida i indolora que vaig acabar demanant si realment me l’havien posat. Pregunta a la que la infermera va respondre mig airada: “Quan fem mal, perquè fem mal, quan no, perquè no en fem!”. I així és com, de forma paral·lela a episodis que són motiu de grans titulars, transcorren petites vivències que són inesborrables per irrepetibles.