De reüll
Solidaritat en una sola direcció
Aquesta setmana el Ministeri de Sanitat va donar llum verd a l’ampliació de la campanya de vacunació contra la covid als menors d’entre 5 i 11 anys i ahir el govern català va anunciar que aquesta nova tongada d’administració de vaccins començarà el dia 15 amb cita prèvia. Dissabte, en una entrevista en el FAQS, l’epidemiòleg Oriol Mitjà es va mostrar partidari de la vacunació infantil però no pas com a objectiu prioritari. Textualment va dir: “En la campanya de vacunació global, el més injust és vacunar un nen o una persona de poc risc en un país ric i saltar-se una persona vella o anciana d’alt risc en un país pobre. Això és el més injust i inequitatiu de tot.” Un argument demolidor. En les crides per vacunar-se, els governants s’omplen la boca de la paraula “solidaritat” per convèncer els que són reticents a fer-ho, però se n’obliden quan es tracta de posar-ho en pràctica entre països. On és la solidaritat entre pobles, la dels rics envers els més pobres? A Occident, els governs opten per estendre la vacuna a tota la “seva” població sense comprendre, o sense voler comprendre, que d’una pandèmia només se’n pot sortir amb mesures d’abast mundial. Si els recursos són limitats i s’han de prioritzar, la justícia i l’equitat haurien de guiar la presa de decisions.