L’inici d’una metamorfosi

No és pos­si­ble la reso­lució de l’equació sobre el com­por­ta­ment del turisme el 2022 sense conèixer el valor d’una incògnita: la pandèmia. Si òmicron és el penúltim epi­sodi de la covid-19, s’obre un esce­nari de recu­pe­ració; però si és l’anti­ci­pació de noves vari­ants que exhau­ri­ran l’alfa­bet grec, les pèrdues acu­mu­la­des tin­dran un efecte devas­ta­dor en el sis­tema turístic. Ima­gi­nar el turisme de 2022 és una mica mirar el vol dels ocells o les mar­ques de la mà: una espe­cu­lació entre la recai­guda o la cica­triu.

Si 2022 és l’any de la fi de la pandèmia, o de la seva versió con­tro­lada, assis­ti­rem a una inu­si­tada fam de turisme. Els efec­tes secun­da­ris del con­fi­na­ment i les res­tric­ci­ons han afec­tat l’ànim col·lec­tiu i l’anunci d’un esce­nari post­pandèmic gene­rarà ine­vi­ta­ble­ment un con­trapès. Si els feliços 20 del segle XX foren la reacció sobre­ac­tu­ada a la Gran Guerra, és fàcil intuir que la fi de la pandèmia crearà un repunt de l’hedo­nisme, la cul­tura, l’oci i, per tant, del turisme. Viat­ja­rem més perquè serà una de les for­mes de cosir les feri­des del con­fi­na­ment i les res­tric­ci­ons.

No tor­na­rem, però, a la case­lla de sor­tida. La pandèmia ha afec­tat les pau­tes de mobi­li­tat i algu­nes de les adap­ta­ci­ons seran estruc­tu­rals. En pri­mer lloc, es man­tindrà una reducció de la distància mit­jana del viatge, de manera que les des­ti­na­ci­ons hau­ran de pro­po­sar l’exo­tisme del que és quo­tidià. El segon efecte serà una demanda expo­nen­cial dels espais natu­rals, sot­me­sos a una pressió que hau­rem de regu­lar. Espe­rem també un crei­xe­ment més ele­vat en els espais de menor den­si­tat, perquè un dels efec­tes secun­da­ris de la pandèmia serà el rebuig incons­ci­ent de les aglo­me­ra­ci­ons, sobre­tot entre les famílies i la ter­cera edat. És una opor­tu­ni­tat sobre­vin­guda per afa­vo­rir una geo­gra­fia del turisme més dis­persa, més rao­na­ble.

2022 ha de ser també l’inici d’una meta­mor­fosi del sec­tor per tal d’adap­tar-se a un esce­nari dis­rup­tiu. El turisme que ve serà més sos­te­ni­ble, més tec­nològic i més res­pon­sa­ble. Hi ha dues for­mes de sor­tir d’aquest parèntesi, la nostàlgia o la recom­po­sició. La crisi devas­ta­dora que ha patit el turisme en els dar­rers dos anys pot ser para­do­xal­ment el punt de par­tida d’un nou camí. Sem­pre que el vol dels ocells anunciï, per fi, el con­trol de la pandèmia.