Portugal

M’imagino que al PSOE deuen haver rebut amb certa enveja la victòria electoral del líder socialista portuguès António Costa, que acaba d’obtenir una majoria absoluta que li permetrà governar sense socis incòmodes durant els pròxims quatre anys. Portugal, aquest veí ignorat i històricament menystingut, s’ha avançat a Espanya en diverses ocasions. No només engegant una revolució per deposar el dictador –el seu– en lloc d’esperar que es morís al llit, sinó també, més recentment, experimentant amb un govern de coalició d’esquerres que va donar els seus fruits. La geringonça –nom amb què es va conèixer l’aliança de socialistes, comunistes i el Bloc d’Esquerra– bé va poder servir d’inspiració a l’actual bipartit al poder a Madrid.

Amb tot, els mèrits d’aquest país humil abocat físicament a la façana atlàntica no solen ser reconeguts a l’altre cantó de la seva frontera oriental. Fa anys en un viatge a Lisboa, un cambrer de La Baixa, el cor històric de la ciutat, se’m queixava de l’arrogància i la prepotència del turisme procedent de la resta de la península que se li adreça sense fer el més mínim esforç per dir quatre paraules en portuguès. És una actitud filla de la ignorància contra un país obert al món on és fàcil de trobar gent plurilingüe i altament formada i, sobretot, amable i educada.