A la tres
Porta tancada
“La nova llei de memòria només fa retòrica. Els crims, els criminals i el seu botí hauran de continuar esperant
Els franquistes, servidors de la dictadura, el supremacisme, l’espoli, l’assassinat, la tortura, el robatori i el genocidi cultural, se’n van assegurar en el seu dia i des de llavors els fills del 78, que volien ser demòcrates, mengen sorra cada dia de la seva vida. Quasi mig segle després, el Congrés vol aprovar una nova llei de memòria històrica o democràtica, però serà una altra oportunitat perduda, perquè ni tan sols mig segle després gosaran desclassificar els crims comesos pel franquisme i protegits per la llei d’amnistia del 1977.
S’anul·laran els processos i es declararà il·legítim el govern però les seves víctimes no seran rescabalades en cap sentit més enllà del simbolisme. Ni les famílies dels morts rebran una indemnització, ni als governs, entitats i persones afectats se’ls retornaran les propietats que els van ser espoliades, ni els que es van enriquir amb el que no era seu hauran de retornar el que van robar. Un cop més, no hi haurà ni justícia ni reparació. No es tracta tant de fer memòria com de fer retòrica. Aquest cop la nova llei arribarà a declarar solemnement que el català va ser llengua perseguida per l’Estat durant la dictadura, però no es canviarà ni una coma de la Constitució pactada amb els còmplices del dictador, que blanqueja el mateix supremacisme castellà en la política lingüístic de l’Estat, ni modificarà els centenars de normes que discriminen el català i els catalanoparlants a Catalunya. El mateix passa amb la Jefatura Superior de Policía de la Via Laietana de Barcelona, autèntic monument al terror, la tortura i la repressió franquista contra els dissidents polítics de la dictadura. Fer memòria de veritat seria retornar-la als ciutadans en forma de museu per exhibir-ne el que va ser de debò, recordar els qui hi van patir dolor i infàmia i identificar els qui la van perpetrar amb crueltat sense límit. Potser així s’evitaria que el número 2 del Ministeri de l’Interior del govern progressista demostrés la seva ignorància, enaltint l’esmentada comissaria com “un símbol de servei públic on diverses generacions de policies han contribuït a enfortir la democràcia a Espanya”.