Opinió

A la tres

Confondre’s amb Morad

“Rapeja envoltat de mainada en fase de construcció personal i fa basarda que el puguin tenir com a exemple

No va d’estils musicals, ni tan sols de lletres de més o menys bon gust. A mi, el rap m’agrada en suquet, una afirmació que és compatible amb dir que Valtònyc és a l’exili per esquivar una condemna per haver cantat veritats. No sé què crida Morad en els seus versos i no ho vull saber perquè no em condicioni el que vull explicar. El cantant de l’Hospitalet és un fenomen de masses, el creador de música urbana número 1 de Spotify a l’Estat espanyol. M’amoïna la requesta que té aquest noi de 23 anys cada vegada que puja a l’escenari. Els seus directes són sold out. Omple sempre. Em preocupa que als seus concerts hi assisteixi gent tan jove. Em trasbalsa la possibilitat que gent que està en ple procés de construcció de la personalitat confongui la devoció per un referent artístic amb el blanqueig de conductes com les de Morad, posseïdor d’un llarguíssim historial de detencions (conducció temerària i sense carnet, intent de robatori, atemptat a l’autoritat, incompareixences al jutjat...). Potser algun dia Morad prendrà consciència que un ídol de masses ha de tenir una conducta més o menys decent –sense cap connotació moral, si us plau–, però avui penso en l’alt risc que els preadolescents que l’envolten s’equivoquin comprant-li una manera de viure en l’incivisme, i em tremolen les cames. Els rapers fan música, però sobretot lletra, reivindicació, protesta i insubmissió. Però què voleu que us digui, no crec que sigui el mateix defensar des de Bèlgica que els Borbons són uns lladres que una entrada triomfal en qualsevol escenari de l’Estat l’endemà d’haver passat la nit al calabós.

Segur que soc del segle passat, que estic desfasat, que l’edat m’ha tornat conservador, que no n’hi ha per tant i que he de tenir confiança en la formació, els valors i el bon criteri de la joventut que puja..., però hi ha fenòmens socials que em posen els pèls de punta perquè, si triomfen, seran imparables. En la meva època, l’antisistema era El Vaquilla, però el seu magnetisme –que en tenia– no s’estenia a multituds.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.