El batec del carrer

El correfoc com a forma d’expressió de la cultura popular va néixer fa relativament poc. Ho explicava fa uns dies a les planes d’aquest diari l’animador i activista de la cultura popular Bienve Moya. Segons ell, el primer correfoc va ser fruit d’una relació de casualitats que van portar un grup de gent al carrer Ferran de Barcelona a ballar sota les carretilles dels diables durant una cercavila de figures de foc amb motiu de la festa major de Barcelona. Eren els anys vuitanta i la Mercè era en ple procés de recuperació després d’una dictadura que havia deixat les ciutats i els carrers sense eines d’expressió popular.

Així, fruit de la improvisació d’uns i de la voluntat dels altres d’escoltar el batec del carrer va néixer una cosa ben bonica i nostra, ja que ha perdurat i s’ha anat replicant a altres ciutats del país. En els últims anys, el pregó de la festa major de Gràcia ha incorporat una cosa tan antiga i nostrada com és la xiulada als polítics de torn. L’alcaldessa de Barcelona ja l’evita i ara són els seus regidors els que han de sentir les queixes dels ciutadans que els mostren el seu rebuig amb xiulades monumentals. Està preparat el govern de Barcelona per escoltar el batec del carrer? Es replicarà això a la Mercè? O farem el pregó guardant les distàncies?