Creus de Sant Jordi
Miraré de ser cautelós en el tractament del tema per diverses raons. Una d’important és el coneixement proper de persones a les quals s’ha concedit la Creu pels mèrits contrets en la seva dilatada carrera professional. D’altres que no conec la tenen per la seva contribució al país en un espai i temps determinats que aporten valor a la seva trajectòria. En tots els casos que conec, i per les biografies de cadascuna de les persones o entitats guardonades, la trajectòria és important i ben valorada. Dic tot això per deixar clar que no vull ni desvalorar candidats ni menystenir guardonats, al contrari. Vull defensar un reconeixement del qual sovint estem mancats. M’acaba d’arribar una petició de signatura per a un candidat a la Creu de Sant Jordi que no conec en absolut. Llegida la seva biografia, és segur que reuneix els mèrits suficients. Deu ser d’una gran responsabilitat i d’una tremenda complexitat analitzar cada cas per prendre la difícil decisió d’acceptar-ne uns i rebutjar-ne d’altres. Rellegint el que diu el web de la Generalitat, la Creu de Sant Jordi, i cito textualment: “És una distinció que es va crear el 1981 amb la finalitat de distingir persones naturals o jurídiques que, pels seus mèrits, hagin prestat serveis destacats a Catalunya. Qualsevol ciutadà, grups de ciutadans o entitats poden demanar que s’atorgui el guardó a alguna persona, sigui física o jurídica.” Se m’acut que el sistema complex per distingir unes o altres persones pot generar fòbies i fílies com en qualsevol decisió d’alt compromís. Decidir amb criteris objectius, des d’una estructura política, em fa ser una mica escèptic, sobretot a partir dels guardons atorgats a Messi i Estopa, per posar dos exemples. La trajectòria a Catalunya, en el cas de Leo Messi, hi és, però el servei a Catalunya, ho dubto. Diria el mateix d’Estopa. Un tercer cas és el d’Alèxia Putellas, també del món de l’esfèrica, una guardonada de curta trajectòria però amb un palmarès indiscutible. Cercles propers al guardó m’expliquen que els sentiments i el grau de coneixença dels proposats, a banda d’altres criteris, poden ser clau perquè les propostes arribin a bon port. Aquest seria un fet que, si fos cert, ens genera la pregunta sobre per què persones i entitats catalanes de dilatada trajectòria professional, reconegudes aquí i arreu del món, no hagin gaudit mai del guardó. I no deu ser per la falta de mèrits ni d’adhesions.
