Fora de focus

Unes dones entre­vis­ta­des a Ucraïna amb motiu del pri­mer ani­ver­sari de la guerra agraïen a una ràdio estran­gera poder expli­car la seva història i fer arri­bar la seva veu més enllà de les fron­te­res del país. Apro­fi­ta­ven que eren objecte de l’atenció pun­tual de la premsa inter­na­ci­o­nal per com­par­tir pati­ments i denun­ciar les injustícies de l’agressió russa, tot tement ja el moment en què el focus mediàtic s’apa­ga­ria i dei­xa­ria de mos­trar al món la seva dura rea­li­tat. Són, els seus, temors fun­dats, només cal veure la llista de con­flic­tes i violències que hi ha al món i que són com­ple­ta­ment igno­rats. Con­flic­tes de diversa natu­ra­lesa com els que es viuen al Iemen, a la RD del Congo i al Sahel. Ens indig­nem amb la repressió de les dones a l’Afga­nis­tan, a l’Iran i al Mèxic dels femi­ni­ci­dis, però també aques­tes vícti­mes cauen en l’oblit. Com la dels refu­gi­ats de Síria i de tants i tants països que ja no han pogut tor­nar a casa, o la dels des­es­pe­rats que hem con­dem­nat a morir al Medi­ter­rani. Sen­tim dir sovint que les guer­res can­sen el públic, que no “venen”. Hi ha una part com­pren­si­ble d’esgo­ta­ment, sí, però també hi ha l’obli­gació d’infor­mar i posar al des­co­bert els res­pon­sa­bles de tots aquests pati­ments, els interes­sos últims que ali­men­ten les guer­res.