Opinió

opinió

IURA i el tercer sector

IURA va néixer fa sis anys associant moltes de les fundacions gironines dedicades a l’atenció a persones amb discapacitat. Cadascuna d’aquestes fundacions portava molts anys, entre quaranta i cinquanta, treballant en la mateixa direcció des de les diferents comarques. Primer com associacions de pares que acabaven convertint-se en fundació. IURA significa un tercer nivell d’associacionisme que vol sumar experiències i sinergies per afrontar el futur des de la mútua complicitat.

Cadascuna d’aquestes entitats naixia quan l’escenari de l’atenció a aquestes persones era un desert on dominava l’aridesa, on ningú hi entrava ni hi havia cap projecte de futur. Tot estava per fer i ells ho han fet possible. El primer objectiu era l’escola, després els centres de dia, a continuació l’acolliment residencial. I sempre eren alguns pares, pocs, els que anaven al davant.

I així, sense adonar-se’n, es convertien en empresaris perquè ara tots plegats donen feina a centenars de treballadors i atenen a milers de persones amb discapacitat. Ara la seva feina segueix concentrant-se per comarques, perquè a Girona la geografia, les seves serralades i conques funcionen i condicionen les formes d’atenció a les persones. D’aquesta configuració geogràfica i d’aquest origen familiar en diem gestió de proximitat tant pels límits com per la sensibilitat del tracte directe.

Quan coneixes aquestes entitats comproves que totes han seguit el mateix camí. Resumint-ho molt direm primer que han possibilitat la inversió que suposa crear un servei. Quan no hi havia res varen aconseguir locals i després trobaven diners per adaptar-los a les condicions necessàries En aquells moment eren com promotors agosarats i clarividents. Posteriorment els han gestionat mantenint la seva qualitat malgrat la congelació dels concerts que ha compensat amb la seva diligència cercant recursos aliens a l’administració. En aquesta recerca de nous recursos sempre ha trobat l’administració local i la societat civil sigui en la fase de promotors o en la de gestors.

Aquí i ara cal recordar i valorar que des de 2009 al 2022 l’increment del cost de vida ha estat del 26,1 % i que l’administració ha compensat aquest gran diferencial amb l’increment del 4% en alguns serveis i encara fraccionat. No voldria molestar al possible lector però el convidaria a imaginar com hauria sobreviscut ell amb els mateixos ingressos des de 2009 i preguntar-li com s’ho faria ara amb una inflació desbocada. Doncs bé el tercer sector ha superat l’escassetat econòmica amb una bona gestió. I, com ha estat aquest miracle? Molt senzill: per la col·laboració de l’administració local i la societat civil que amb la seva solidaritat ha permès superar el 22,1 de diferència entre el cost de vida i l’aportació de la Generalitat. Per acabar de fer el retrat d’aquesta exitosa gestió recordarem que el tercer sector ha passat la covid amb bona nota, i, a les comarques gironines, sense cap baixa entre els usuaris dels seus serveis. I aquest bona nota s’ha d’atribuir als treballadors, quina competència i professionalitat és inversament proporcional al seu sou.

En començar parlàvem del desert que era l’atenció a les persones discapacitades a Girona ara fa cinquanta anys. Aquell desert ara és una la riba conreada amb tot tipus de serveis, ben irrigada explotant al màxim les possibilitats de l’atenció a les persones. El riu que ha donat vida al desert ha estat l’estima dels pares envers els seus fills especials i el suport de l’administració local i la societat civil. Aquesta riba ben conreada, rica en cromatisme aviat sortirà a concurs i qualsevol podrà optar-hi. Qualsevol s’ha d’entendre com altres entitats amb ànim de lucre absentes durant els anys de treball fosc perquè ells, aleshores, explotaven negocis més sucosos.

Ja veurem com acaba però de moment ja hem vist voleiar els voltors pels voltants. Sembla com si estiguessin preparant la seva oferta amb arguments molt convincents i a vegades foscos com ells. Però d’això ja en parlarem si fa el cas. IURA i les entitats actuals seguiran optant pel producte de km. zero: la felicitat dels usuaris dels seus serveis, la tranquil·litat de les famílies i el lloc de treball del personal d’atenció directa i indirecta.

Jordi Sistach

Pare de la Laura



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia