Som sàdics

Si busques Sade a Google la primera referència és la de la cantant de veu i discos de música vellutada Sade Adu. Amb tot, ara que s’acaba d’inaugurar Sade. La llibertat o el mal, una exposició al CCCB sobre l’impacte de l’obra del marquès de Sade (1740-1814), l’algoritme mira enrere i ressitua el personatge i testimoni, que com deia Simone de Beauvoir té com a valor suprem que ens pertorba. I aquesta pertorbació s’explica des de diferents passions en l’exposició: transgressores, perverses, criminals i polítiques.

És el mateix Sade, empresonat 27 anys de la seva vida pel neguit que provocava la seva obra, i el moviment del llibertinatge, una pràctica d’emancipació davant els imperatius religiosos, qui deia que aixecava els ulls cap a l’univers i “veig el mal, el desordre, el crim regnar a tot arreu despòticament”. I és que encara que el seu nom hagi generat el terme sadisme, encunyat al segle XIX per classificar una patologia sexual que aconsegueix el plaer infringint dolor, ell va declarar que no era ni un criminal ni un assassí. El mal ja hi era, ja hi és, encara que en la seva fantasia explori escenaris de violència, atrocitats, destrucció, domini. L’exposició que es podrà veure fins al 15 d’octubre no amaga l’horror, i s’hi recullen des dels experiments de Milgram sobre l’obediència a l’autoritat, però també un recompte de casos de violència de gènere. L’impacte dels textos de Sade recuperats per Apollinaire en artistes que van de Dalí a Giacometti, Man Ray o Pier Paolo Pasolini i el seu Salò és divers i pluridisciplinari. On és el sadisme, en aquest present i en la nostra cultura? Doncs arreu, amb uns valors plens d’egoisme: es discuteix si és en el nazisme, i altres totalitarismes, en el colonialisme, l’esclavitud, encara que Sade s’oposés a la violència de la guillotina de la Revolució Francesa. També a Sade se l’invoca des del postfeminisme, la teoria queer, i les arts contemporànies. El seu potencial utòpic, desafiament de la censura, la tensió entre idees llibertines i desafiament moral plantegen el debat entre mal i llibertat.

Sade no pot carregar tots els mals de la humanitat, però de la seva lectura podem entendre d’on sorgeix el mal. I al costat del mal la llibertat.