Montilla i Carod

S’han fet en els últims dies un parell d’afirmacions polítiques com a mínim xocants. La primera, de José Montilla, que va venir a dir que l’abstenció pot ser un símptoma de conformitat en positiu amb la situació política. Penso que el que diu Montilla és un factor que certament a vegades entra en joc, però que té poc a veure amb el que avui succeeix a Catalunya. Sóc, en definitiva, menys optimista que el president. Però anem a les segones declaracions a què em referia, que em semblen greus.

Deia diumenge en aquest diari Carod-Rovira, en referència justament a Montilla, que hi ha gent a Catalunya a qui costa d’acceptar un president nascut a fora. El dirigent d’ERC, en un raonament bastant confús, recalcava al mateix temps sentir-se orgullós d’una nació que no és ètnica i sí inclusiva. En les afirmacions de Carod no hi puc deixar de veure una simple excusa d’algú que té molts problemes i pocs arguments. No és, si li hem de fer cas a ell, que hi hagi molts catalans –nascuts aquí i no nascuts aquí– que legítimament discrepen de com s’ha format, i del que diu i fa, el tripartit.

Segons aquest Carod que calca la retòrica de Ciutadans i recorre a un estil que no fa servir ni el més destraler dels socialistes, el que passa és que sectors xenòfobs a qui no agrada Montilla perquè va venir d’Iznájar es dediquen a provocar mala maror i a enverinar l’ambient. El que ha fet Carod amb aquestes declaracions –molt similars a un cop baix que va llançar contra Artur Mas en el debat televisiu celebrat amb motiu de les eleccions catalanes– té un nom: demagògia. Demagògia barata i irresponsable.