Articles
D'esvoranc en esvoranc, fins on?
Ahir centenars de passatgers van tornar a patir un calvari per desplaçar-se per l’àrea metropolitana de Barcelona. La novetat és que, en aquesta ocasió, fins i tot es va haver de tallar la circulació dels Ferrocarrils de la Generalitat. Les obres del túnel del TGV que es construeix paral·lel al tram de les vies que passa per Bellvitge han anat provocant diversos esvorancs que han amenaçat la seguretat dels trens que circulen pel costat. Totes les alarmes s’han disparat i el ministeri de Foment ha acceptat considerar prendre una decisió que fins ara havia volgut evitar: la reducció o la supressió del trànsit ferroviari.
Només el ministeri i Adif disposen de les dades que permetrien valorar degudament aquesta decisió. És a dir, és possible que la causa bàsica de tant de despropòsit siguin les presses excessives amb què han de treballar les constructores perquè finalment el TGV arribi a Barcelona el dia 21 de desembre. El mateix president del govern de l’Estat, José Luis Rodríguez Zapatero, s’hi va comprometre i, a tocar d’unes eleccions, un ajornament podria implicar un desgast per a les aspiracions socialistes. Si això fos així, només caldria treballar sense tantes pressions. Renfe no hauria de reduir o suprimir el servei de la línia que va de Sants a Sant Vicenç de Calders.
Però podria ser que ni tan sols treballant més lentament s’aconseguís la seguretat necessària perquè els trens convencionals puguin continuar circulant al costat de les obres del TGV. Aleshores caldria prendre una mesura altament impopular i assumir-ne les conseqüències. El ministeri de Foment i el secretari d’Estat d’Infraestructures, Víctor Morlán, tenen la paraula. I convindria deixar de banda consideracions estrictament electoralistes.
Sigui com sigui, els fets han demostrat la poca consistència de les declaracions del president Zapatero. El caos que pateix Renfe en aquests moments a Barcelona no és exclusivament el resultat d’“anys de desinversió” atribuïbles al PP. Això només és cert en part. Els errors, les imprevisions, les presses i els incidents continus de tot el servei s’expliquen per més causes. Com ara la ineficàcia a l’hora de projectar i desplegar les obres del TGV.
Només el ministeri i Adif disposen de les dades que permetrien valorar degudament aquesta decisió. És a dir, és possible que la causa bàsica de tant de despropòsit siguin les presses excessives amb què han de treballar les constructores perquè finalment el TGV arribi a Barcelona el dia 21 de desembre. El mateix president del govern de l’Estat, José Luis Rodríguez Zapatero, s’hi va comprometre i, a tocar d’unes eleccions, un ajornament podria implicar un desgast per a les aspiracions socialistes. Si això fos així, només caldria treballar sense tantes pressions. Renfe no hauria de reduir o suprimir el servei de la línia que va de Sants a Sant Vicenç de Calders.
Però podria ser que ni tan sols treballant més lentament s’aconseguís la seguretat necessària perquè els trens convencionals puguin continuar circulant al costat de les obres del TGV. Aleshores caldria prendre una mesura altament impopular i assumir-ne les conseqüències. El ministeri de Foment i el secretari d’Estat d’Infraestructures, Víctor Morlán, tenen la paraula. I convindria deixar de banda consideracions estrictament electoralistes.
Sigui com sigui, els fets han demostrat la poca consistència de les declaracions del president Zapatero. El caos que pateix Renfe en aquests moments a Barcelona no és exclusivament el resultat d’“anys de desinversió” atribuïbles al PP. Això només és cert en part. Els errors, les imprevisions, les presses i els incidents continus de tot el servei s’expliquen per més causes. Com ara la ineficàcia a l’hora de projectar i desplegar les obres del TGV.
Notícies relacionades
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.