Regió d’Europa

L’afirmació del poeta, Machado, que diu que Castella “desprecia cuanto ignora”, la podríem matisar una mica si l’apliquem al centralisme espanyol. Es podria entendre que és una ignorància passiva, i seria fals: es tracta d’una ignorància conreada deliberadament i així la ignorància es converteix en un instrument d’actuació política, com el poder econòmic, o policíac, o televisiu. La ignorància pot ser una coartada hipòcrita, quan de fet “no es vol saber”.

Aquella retòrica del franquisme, “soy español por catalán y catalán por español”, etc., no s’ha acabat de desmuntar perquè hi ha gent interessada a mantenir la ignorància. Continuen veient Catalunya com la suma estricta –ni més, ni menys– de quatre “províncies”. Si Catalunya tingués la configuració física d’Extremadura, per exemple, el centralisme ho tindria més fàcil. Però dóna la casualitat –o la “causalitat”, que ve de causa– que Catalunya i el País Basc “s’escapen” de les fronteres de l’Estat. Per això ja vaig dir una vegada que jo no em sentia gens “peninsular”, perquè històricament, culturalment, lingüísticament una part de mi es troba més enllà dels Pirineus; els catalans de Perpinyà o de Vilafranca del Conflent no són pas peninsulars, de la mateixa manera que no són espanyols per cap concepte. Però és que, a més, hi ha el cas de les Illes, les Balears, que evidentment no pertanyen a la península, de manera que els Països Catalans formen una “regió mediterrània” que no encaixa amb allò que certa gent “vol saber”, només, de Catalunya. Per cert que existint, dins la Mediterrània, la mar Tirrena, l’Adriàtica, l’Egea, etc., és perfectament just, històricament i geogràficament, parlar de la mar Catalana.

Aquesta regió mediterrània que són els Països Catalans té un lloc en la futura “Europa de les regions”, que fa un any fou debatuda a Dinamarca. Ara que tant es parla d’“eines de treball”, aquesta reorganització “regional” d’Europa ha de ser un pas en la lluita per la nostra identificació col·lectiva. A Dinamarca se signà una “Declaració de Copenhaguen” en la qual s’afirma que “l’organització d’Europa en regions és la condició indispensable per a un desenvolupament harmònic i pacífic dels pobles”. També s’hi diu que les regions, que tindran un règim democràtic, designaran per sufragi universal una assemblea regional deliberant, un executiu regional, etc.

La Constitució espanyola “ignora” aquesta proposta d’organització regional europea per al progrés. La ignora? El cas és més greu: la prohibeix. A Europa, en canvi, s’admet la possibilitat que els catalans “peninsulars”, els “illencs” i els “continentals” ens puguem posar d’acord.