Un meló podrit a la nevera

És 30 de desem­bre. Cau en dis­sabte i la família ho apro­fita per orga­nit­zar un dinar a casa d’en David, que viu a Guar­di­ola de Ber­guedà. Va conèixer la Marina a Puig­cerdà i es va ena­mo­rar. Van viure-hi de llo­guer fins que el pro­pi­e­tari va recu­pe­rar la casa per fer-ne allot­ja­ment turístic. Es van fer un tip de bus­car pis a la Cer­da­nya, on tre­ba­llen tots dos, però no n’hi ha. I els que hi ha estan pels núvols. Per això viuen a Guar­di­ola, a l’altra banda del túnel del Cadí. “Tam­poc n’hi ha gai­res, però com a mínim són més barats”, comenta a l’avi Joan, que acaba d’entrar per la porta.

L’avi ve de la Nou, i és pun­tual perquè ha sor­tit de casa una hora abans. A la C-16 els cot­xes van gai­rebé parats des de pri­mera hora. Passa cada cap de set­mana però avui espe­ci­al­ment, perquè dilluns és dia 1, fes­tiu. L’avi explica men­tre fa el ver­mut que l’altre dia l’alcalde va sor­tir a la tele­visió expli­cant que es plan­teja tan­car el camí d’accés al poble en caps de set­mana i obrir-lo només per als veïns. Els turis­tes l’uti­lit­zen per esqui­var les cues i s’equi­vo­quen: també que­den enca­llats a la via secundària, que queda col·lap­sada, i quan es volen rein­cor­po­rar a la C-16 alen­tei­xen encara més la cir­cu­lació.

Arri­ben l’Esteve i la Raquel, el germà i la cunyada d’en David. A l’Esteve, li encanta lle­gir el diari. Veu que l’avi i en David par­len de la C-16 i s’hi afe­geix. Recorda que el govern va anun­ciar el 2018 que faria un car­ril rever­si­ble a la C-16. Aquest ter­cer car­ril es podria uti­lit­zar de pujada o de bai­xada, en funció del trànsit. Però d’aquest anunci ja en fa més de sis anys, i el més calent és a l’aigüera.

Tots coin­ci­dei­xen que amb més car­rils és pro­ba­ble que se solu­ci­o­nin molts pro­ble­mes, però també s’ho miren amb escep­ti­cisme perquè, en tots aquests anys, el govern no n’ha fet cap més, d’anunci. Sem­pre que algú els ho pre­gunta, diuen que estan res­po­nent al·lega­ci­ons. “No fa gai­res set­ma­nes al Con­sell Comar­cal van apro­var una moció que dema­nava des­en­ca­llar-ho d’una vegada. I hi van votar tots a favor!”, apunta l’Esteve.

Entra l’Ester, l’altra ger­mana de l’Esteve i en David. És pro­fes­sora i fa anys que s’implica en l’eco­lo­gisme. Sent que l’Esteve parla de la una­ni­mi­tat política i matisa que no tot­hom hi està a favor, que “les una­ni­mi­tats no exis­tei­xen, ni dins ni fora de la política”. I hi afe­geix que el Grup de Defensa de la Natura ho veu una aber­ració: “Fomen­ten un model turístic insos­te­ni­ble i por­ten encara més cot­xes a la car­re­tera, quan a les grans ciu­tats tot va enca­rat a treure’ls del car­rer; el que hau­rien de fer és por­tar el tren.”

Els pares ja han tru­cat que van tard perquè s’han topat amb les reten­ci­ons. Aca­ben seient a taula a les tres. El debat con­ti­nua, i tot­hom hi vol dir la seva. Fins i tot el pare, que mai en vol saber res, però que avui ve furiós per les hores que ha pas­sat a la car­re­tera. El remei no queda clar, però coin­ci­dei­xen que, sigui quina sigui la solució, qui l’ha de pren­dre va tard. I, men­tre dis­cu­tei­xen, hi ha un meló a la nevera que comença a podrir-se perquè qui l’ha d’obrir no vol o no sap com fer-ho.