‘Bombita’

Renuncio a cobrar una factura (raquítica, tot s’ha de dir) a un Ajuntament perquè aquest cobrament m’obligaria a baixar una aplicació i a fer dos màsters per desxifrar un model de minuta embogidor de tan enrevessat. Els treballadors autònoms estan sotmesos a una lògica administrativa que és una legalització del cinisme. Movistar em va cobrar durant anys un servei que jo mai no havia sol·licitat. He interposat una reclamació a la DGT per una multa de 400 euros i retirada de 4 punts del carnet de conduir per una infracció “molt greu”: circular a 81 km/h en un tram descampat en què suposadament s’ha d’anar a 60 km/h encara que no hi ha cap senyal de velocitat que ho avisi. “El pis fantasma”, li’n diem; l’hem patit dues vegades: una agència immobiliària té en oferta un pis de lloguer que, tant per la situació com per les característiques i el preu, penses que serà un bon habitatge per a una de les teves filles durant el curs universitari; et citen per visitar-lo; arribes i –oh, casualitat!– aquell pis esquer acaba de ser llogat –just fa 10 minuts!– a un altre client; intenten calmar-te tot mostrant-te altres lloguers, tots abusius; resultat: 240 quilòmetres i cinc hores invertides en un engany.

La pel·lícula Relatos salvajes, de Damián Szifrón, és una antologia de la venjança. Paga la pena veure-la. Conté un episodi titulat Bombita. Alerta: espòiler! Un enginyer, expert en demolició d’edificis per mitjà d’explosius, va esgotant una per una totes les baules racionals derivades d’una simple reclamació pel fet que la grua se li ha emportat injustificadament el cotxe i li han cobrat un dineral per recuperar-lo. No es tracta de glorificar la resposta violenta i destructiva de l’enginyer, que dinamitarà controladament una part del dipòsit municipal de cotxes. Però sí que cal valorar que és un episodi catàrtic perquè concentra una indignació i una ràbia universals, les que tots hem sentit quan, després de confiar en l’administració, ens descobrim vulnerats en els nostres drets i humiliats.