Lletra petita
Tros de quòniam!
“Molts dels adults d’avui van enriquir els seus diàlegs i van compartir fora de les aules aquell català que parlava el seu heroi i que ells i elles van fer-se seu
La mort d’Akira Toriyama, autor de Bola de Drac i Dr. Slum, ha colpejat fort la família. A la tristor de perdre un referent històric del manga s’afegeix la pena de dir adeu a un dels responsables directes d’expandir l’ús social del català entre aquells que ara tenen entre trenta i quaranta anys. L’infant amb cua de mico i tots els personatges que l’acompanyaven va fer més per la llengua entre els nens i joves d’aquella època que mil campanyes i accions promogudes des del govern català. Els espectadors que van conèixer i estimar en Son Goku, la Bulma, en Krilin, en Satanàs Cor Petit o en Vegeta ho van fer en català i el van normalitzar en uns diàlegs on no es van estalviar adjectius que, en unes altres circumstàncies, haurien estat impossibles d’incorporar al vocabulari dels més petits. Qui no recorda en Vegeta insultant amb aquells “pelacanyes”, “merdeta seca”, “tros de quòniam”, “estaquirot” o “mitja bufa”? Malgrat que fos a través de paraules considerades grolleres, però amb un punt d’innocència innegable, molts dels adults d’avui van enriquir els seus diàlegs i van compartir fora de les aules aquell català que parlava el seu heroi i que ells i elles van fer-se seu. Molt se n’ha parlat, de la bona feina que els dibuixos dels noranta a TV3 van fer a favor de la llengua i encara s’ha parlat més del gran fracàs que va suposar aprimar l’oferta de l’audiovisual propi fins a fer-la pràcticament desaparèixer. El Club Super3, l’any 2007 va aconseguir arribar al milió de socis i es va convertir en l’associació infantil amb més seguidors de tot Europa. Costa de creure, tal com està el panorama actual, però va ser ben real. Si a aquesta pèrdua irreparable de referents en català per a la mainada hi afegim un canvi de 180 graus en el consum global de l’entreteniment, on més enllà del castellà és l’anglès la llengua omnipresent, se’ns mostra un futur ben galdós per mantenir la llengua fora del nucli estrictament familiar. Però, malgrat tot, sempre ens quedarà l’esperit d’en Son Goku per plantar cara a les adversitats.
