Opinió

Som 10 milions

Llums i ombres del català a Andorra

Els inscrits als cursos de català s’han triplicat a Andorra des de la nova llei que vincula la llengua amb el permís de residència

El Parlament andorrà va aprovar, el passat dia 25, amb el suport de tots els grups tret d’Andorra Endavant, la llei que fixa l’obligatorietat del català per a l’obtenció de tots els permisos de residència i treball. Hi haurà, però, un termini de cinc anys per a la seva aplicació a causa de la manca de recursos humans i econòmics. La voluntat és fer tots els esforços possibles per escurçar aquest termini. El text legislatiu inclou youtubers i esportistes d’elit.

Govern i lingüistes han celebrat la “gran entesa” per la llei, que ja ha tingut una incidència important: el nombre d’inscrits als cursos s’ha triplicat, amb 1.800 estudiants. La ministra de Cultura i Esports, Mònica Bonell, ha valorat positivament el treball fet en comissió legislativa i ha recordat que “quan va entrar a tràmit el projecte ja preveia que els permisos de residència i treball anessin associats amb el coneixement de la llengua oficial”. Per Bonell, “hi ha un marge suficient i prudent perquè el ministeri es pugui preparar, i també els empresaris”.

La situació del català a Andorra és un petit oasi si es compara amb la resta de territoris de parla catalana. Ho va comprovar la presidenta del Parlament de Catalunya, Anna Erra, durant la seva visita el passat mes de febrer. Va celebrar que a Andorra hi hagi la plena “oficialitat del català” i va reconèixer que la llengua “és un tema delicat a Catalunya” perquè es va “perdent l’ús social” del català.

De tota manera, la gran presència de població estrangera en limita l’expansió. Segons dades del Departament d’Estadística (2023), el país té 85.000 habitants, dels quals 38.977 són andorrans; 20.451, espanyols, i 8.679, portuguesos.

A més a més, Andorra està al mig de dos estats amb molt pes a Europa com són l’espanyol i el francès, que inevitablement exerceixen la seva influència, un fet que també queda palès en la parla. Així, la política francesa d’ultradreta Marine Le Pen va criticar la nova llei del català i va advertir que la regulació podria frenar l’ús del francès en els sectors econòmic, turístic i empresarial.

D’altra banda, entre el 2021 i el 2022 la xifra d’expedients oberts per suposades infraccions a la legislació lingüística va experimentar un increment notable i es va multiplicar per 2,6. El balanç, recollit a la memòria del servei de Política Lingüística, implica que a l’acabament de l’any ja se n’havien resolt el 65% per la predisposició dels infractors a corregir l’incompliment de la normativa. Quant a la resta, o bé estaven en vies d’arxivament o bé en fase d’esmenes per adequar-se al que dicta la llei.

Un dels eixos d’actuació és que l’idioma oficial també arribi al cinema. Un nou conveni amb els cinemes Illa Carlemany [úniques sales del país] ha implicat que les 15 pel·lícules que s’han projectat el 2023 hagin sumat 6.585 espectadors. Amb tot, però, els espectadors de cinema en català representen només un 4% de les 170.000 persones que van anar al cinema al llarg de l’any passat.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.