Unió de Pagesos, 50 anys
Ha tingut encerts i desencerts, però si no existís l’hauríem de crear, es podria ben dir
Resulta contradictori que siguem conscients de l’impacte que té l’alimentació en les nostres vides (som el que mengem, ho sabem, no?) i alhora tinguem permanentment a la vora del precipici els proveïdors més pròxims, o sigui, els nostres pagesos i ramaders, la supervivència dels quals està avui més en entredit que mai. La globalització, que tantes coses positives ha comportat, en canvi ha convertit en competència del nostre sector primari productes que ens arriben a un preu més barat des de ves a saber quina part del planeta. D’altra banda, els ingressos per les vendes a intermediaris sovint no cobreixen els costos de producció de les explotacions; els reglaments europeus moltes vegades esdevenen més una dificultat que una ajuda... La llista de problemes seria llarguíssima, per no parlar de l’ancestral manca de serveis i infraestructures del món rural en comparació amb les zones urbanes.
En aquest context, Unió de Pagesos compleix mig segle de vida. El principal sindicat català del camp va néixer en la clandestinitat, amb el dictador governant i la gent de pagès encara més deixada de la mà de déu; es va fundar amb voluntat de ser un revulsiu social, fruit de la necessitat de posar en pràctica allò que la unió fa la força. En cinc dècades UP ha tingut encerts i desencerts, però sens dubte ha aconseguit moltes millores i ha ajudat a frenar projectes que haurien perjudicat el sector. Si no existís, l’hauríem de crear, es podria ben dir. Ara, a banda de qüestions concretes que afecten el seu dia a dia, el sector primari té el repte de fer entendre a la societat en general que és indispensable cuidar-lo i, si convé, mimar-lo perquè sense pagesos, ramaders i propietaris forestals conscienciats, el món tal com l’hem entès fins ara se’n va al canyet. A la pràctica, això vol dir fomentar el consum d’aliments de com més a la vora millor; ajudar a l’assoliment de la qualitat (per exemple, reduint l’ús de productes químics al camp i la ramaderia); procurar que hi hagi un relleu generacional a les explotacions i evitar que es perdi terreny agrícola, en perill pels parcs fotovoltaics, entre altres amenaces. El futur dels pagesos és el futur de tots nosaltres.
