Un Portbou ‘icònic’?

Ja fa uns quants dies, però em va quedar entravessat com una pela d’ametlla torrada, que se’t fica a la campaneta i ni te’ns surts d’escopir-la ni d’empassar-la. Es veu que Ramon Espadaler, el nou conseller de Justícia i Qualitat Democràtica (els noms que posen als departaments del govern demanarien a crits un altre article: sobre la falta de convicció en la democràcia mateixa, en aquest cas), va pujar a Portbou per visitar el monument Passatges, que l’escultor Dani Karavan va concebre a partir de l’obra de Walter Benjamin, el pensador que va morir, fugint del nazisme, en aquest desventurat racó de l’Alt Empordà. Per donar la bona nova, es va difondre el mateix dia una nota oficial informant que l’honorable conseller havia estat en “un municipi icònic de la memòria democràtica”. Icònic, deien, com si fos un monument curiós tipus la Casa Batlló o un nou model de cotxe híbrid, i no un dels pobles més maltractats del país, que feia més de trenta anys que no trepitjava cap autoritat togada, per cert. Icònic, deien, amb la frivolitat del turista beneitó que defineix Auschwitz com el recinte icònic de la pitjor matança del segle XX. Veniu a veure que maco que és, ser al mateix lloc on la gent moria a palades, que fotogènica, que emocionant que és la desolació i l’angoixa dels exiliats que van passar d’una banda a l’altra de Portbou, tots agraïts que un dia vindrien uns senyors amb americana i corbata a dir-los que feien una preciosa estampa, prou icònica perquè brillés a la solapa d’una conselleria que pixa tort, almenys pel llenguatge, damunt els descosits de la democràcia.