Abans de tot

Va ser d’allò més agradable aprofitar les primeres hores de la jornada de reivindicació nacional per excel·lència de Catalunya per sortir al carrer i veure els primers moviments de la gent; alguns de propis i altres d’aliens a les mobilitzacions que havien de succeir a les properes hores. Així, mentre que alguns turistes es movien pels carrers de la ciutat atrafegats amb maletes, a les cafeteries es reunien els primers grups de locals vestits de color verd, la samarreta oficial d’aquest any de l’ANC. Eren els moments previs a tots els actes, a les declaracions i contradeclaracions dels representants polítics i dels líders de les entitats civils, a les concentracions, a les consignes, a les cançons, a les manifestacions, als concerts de música i als possibles aldarulls. I als pronunciaments dels estaments judicials, que van arribar puntuals. Com cada any, en aquest abans de tot, en l’ambient ressona amb força aquell vers final del poema Ara mateix, de Miquel Martí i Poll: “Tot està per fer i tot és possible.” Però no val a badar gaire, que la Diada ens reclama. Ens ho recorda el també poeta Vicent Andrés Estellés: “No et limitis a contemplar aquestes hores que ara venen, baixa al carrer i participa.” Avui, dia de balanços i valoracions numèriques, tornarem a ensopegar amb la crua realitat.