Frank Bayer torna a La Planeta

Diu que poder escriure aquests magnífics articles que publica a L’Esportiu li ha saciat la vocació frustrada de periodista esportiu, o potser és que al fer-ho ha trobat la manera d’unir el que assegura que són les dues grans passions de la seva vida: la literatura i el futbol. El gironí Frank Bayer, llicenciat en humanitats i filologia, professor de català i història al Bell-lloc, és un enamorat dels textos d’Enrique Vila-Matas, Manuel Vázquez Montalbán, Javier Marías i Juan Villoro i escriu de futbol com ho feia l’autor de Dios es redondo amb la pretensió d’entendre el joc com un espai on aplicar tècniques literàries per dignificar l’art de la pilota. Per això els seus articles de futbol, però també els que publica en aquest diari, són diferents i enganxen perquè tocant el tema que toqui, parlen de la vida i ho fa trencant els tòpics de la simplicitat dels lectors de temàtica esportiva i buscant per explicar-nos el joc de la pilota referents literaris.

Sempre li ha agradat escriure i la prova n’és Problemes, el text que va guanyar el premi Antoni Bofarull de narrativa i que li va publicar Cossetània (2010), però també reconeix que no era especialment aficionat al teatre ni tan sols com a espectador. Però un text que li va demanar el seu amic Xavi Mercadé per a una mostra del Galliner li va fer escriure Necessitem un psicòleg, que va suscitar l’interès de Cristina Cervià i va ser la gènesi del que és ara La Gàrgola Produccions Teatrals, que Frank va fundar amb Xavi Mercadé, actor dels seus espectacles i Ricard Martí, escenògraf i també director d’alguna de les produccions. La primera va ser El brindis, la relació entre dos vells amics amb la política i la corrupció en un primer terme. La van estrenar a La Planeta el 2018 dirigida per l’enyorada Cristina Cervià. I sis anys després ja han fet quatre produccions, amb més de cent funcions al país, cinc temporades a Barcelona i fins i tot una estada a Madrid, amb un públic fidel que els segueix a cada representació. Després de la primera obra van seguir Ferides (2020) la història d’una família des de la guerra civil fins a la Transició i Kalumba (2022) un retrat generacional i satíric de la gent de la generació d’en Frank, els mil·lennistes.

Ara, del 26 al 29 de setembre, i com sempre a La Planeta, presenten Hi haurà un setembre per tothom, que es va presentar al torneig de dramatúrgia de Temporada Alta l’any passat. L’obra de Frank Bayer és dirigida aquesta vegada per l’actriu Laura Porta i Ricard Martí i interpretada per Núria Florensa i Xavi Mercadé, amb escenografia de Ricard Martí i il·luminació de Bernat Llunell. És la història d’una parella que s’ha separat per un trauma familiar que no van saber gestionar i que es troben a la sala d’espera del psiquiatre infantil després que el seu fill hagi estat diagnosticat de síndrome d’Asperger. Explica en Frank que mai li havia passat com aquesta vegada d’estar satisfet d’un text com el que presenten a La Planeta, la sala que en Frank considera que ha estat clau per entendre la consolidació de La Gàrgola, juntament amb l’empenta inicial de Cristina Cervià, l’ajut de Pere Puig i el favor d’un públic fidel que els ha anat seguint a cada pas que han fet. Molta merda!