Opinió

Keep calm

Ella il·lumina el comiat

Assis­teixo al fune­ral d’un home mort d’acci­dent. Les cir­cumstàncies tràgiques del traspàs con­tri­bu­ei­xin a crear un clima de deso­lació i tris­tesa. La cerimònia és sen­zi­lla. La intro­ducció és l’habi­tual en aquest casos, una tre­ba­lla­dora de la funerària que exer­ceix com a mes­tra de cerimònies, de manera fun­ci­o­nal i asèptica. De cop, però, s’imposa una banda sonora que no sé iden­ti­fi­car del tot i que m’evoca rit­mes lla­tins, un reclam a favor de la vida i de la joia. No dilu­ei­xen la tris­tesa, però pro­po­sen un demà fona­men­tat en les vivències pas­sa­des, en les esto­nes d’ale­gria pas­sat­ge­res. Els fills inter­ve­nen amb emoció. A penes poden par­lar, però arti­cu­len un dis­curs entre­ta­llat en el qual evo­quen el pare i també dema­nen als assis­tents que s’esti­min, que apro­fi­tin els moments que com­par­tei­xen amb els que tenen més a prop. La sala del tana­tori és plena. Vessa. Tot d’amics i ami­gues –del barri, de les vacan­ces, de la feina, dels fills– fan cos­tat a la família. I ales­ho­res apa­reix la vídua. Amb un coratge exqui­sit i alhora cor­pre­ne­dor, sense lle­gir, mirant a la gent, fa un repàs suc­cint de les eta­pes dures que van haver de superar ple­gats, entre­bancs i sotracs de tota mena. “Ens en vam sor­tir”, diu. I ara, abo­cats a uns dies tràgics, també se’n sor­ti­ran. Ho pro­clama des de la sen­zi­llesa i la bon­dat. Serena. I afe­geix que van ser feliços perquè van tenir poques expec­ta­ti­ves, les jus­tes, les d’una família tre­ba­lla­dora que tira enda­vant a pesar de les mal­temp­sa­des. Amb una altra veu, amb una altra ento­nació, amb un altre tarannà, aquesta afir­mació podria ser per­ce­buda com una mena de renúncia: no tin­guis gaire il·lusi­ons, perquè són font d’infe­li­ci­tats. No és el cas. Pot­ser sense saber-ho, rees­criu un pen­sa­ment epi­curi: “Té tot el que vol qui és capaç de voler sola­ment allò que basta.” La figura d’aquesta dona s’eleva sobre la pena i pro­clama una màxima honesta que il·lumina el comiat. Estén la lliçó com una onada en una mar de llàgri­mes.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia