El voraviu
Corretja del poder
Els ciutadans hi veuen els mitjans i és perquè ho hem estat i ho som
La victòria espaterrant de Trump i la seva reelecció incontestable han posat sobre la taula debats ja coneguts, entre els quals, el paper i la feina dels mitjans de comunicació, de les xarxes i del periodisme en el segle XXI. Els analistes de l’esbandida demòcrata argumenten, entre altres raons, que modernitat, xarxes socials i joventut s’han vist com a conceptes lligats a la idea de guanyador i que l’entorn de Donald Trump se’ls ha sabut fer seus. Per contra, els mitjans convencionals s’han percebut com una antigalla del sistema i nombrosos grups d’electors els han vist lligats a dinàmiques perdedores com les del retirat a mitja cursa Joe Biden i les de la improvisada Kamala Harris. Resulta que ens veuen als mitjans convencionals com a corretja de transmissió del poder i per això, i vista la implicació de la majoria dels mitjans convencionals amb els demòcrates, han rebut la patacada que han rebut. Com és que sent les xarxes socials el mercat de Calaf que són s’han endut el gat a l’aigua? Com és que les xarxes socials aconsegueixen vots per als republicans (les dretes que venen)? Com és que els mitjans convencionals fan perdre vots als demòcrates (que feien por amb la dreta que venia)? No “veuen” els mitjans convencionals com a corretges de transmissió del poder. És que ho hem sigut, corretges de transmissió. I ho som. Ens els han enganxat al ventre. Els que no rectifiquin seran morts i enterrats d’aquí a quatre dies.
