Continua havent-hi catalans a l’exili

He buscat expressament l’article que vaig publicar ara fa un any en aquesta secció. El vaig titular “Esperant l’any de l’amnistia”, i allà mostrava l’esperança que tornessin els exiliats i s’iniciés un nou període en què es tornés a fer política sense gent a la presó ni amenaces que que algú hi pogués entrar. Ho centrava en Carles Puigdemont i Marta Rovira, sense oblidar totes les altres persones que eren a l’exili. Poc podia imagina que setmanes després hi hauria altres catalans que havien d’agafar el camí de l’exili davant una acusació de terrorisme que no s’aguantava per enlloc però que els va obligar a marxar nord enllà. Mesos després, de Rubén Wagensberg a Josep Campmajó, Oleguer Serra i Jesús Rodríguez van poder tornar. Van tornar com ho va fer el mateix dia Marta Rovira, que ara ha decidit instal·lar-se definitivament a Suïssa després del procés convuls que ha sacsejat ERC després de les eleccions convocades per Pere Aragonès.

Escrivia en aquell article que ERC i Junts tenien amb els seus vots la decisió de mantenir Pedro Sánchez a La Moncloa, i un any després la cosa està més o menys igual, però amb una ofensiva judicial inaudita contra el govern del PSOE que no perquè ho la negui el CGPJ deixa de ser evident. El jutge Marchena ja no presideix la sala penal del Suprem, però la seva ombra és allargada. Ja se sap, l’Estat profund ens té acostumats a una frase que es va fer famosa en el darrer sospir de la dictadura franquista, allò de atado y bien atado. Per tant, millor no fer pronòstics perquè els més condemnats per corrupció acusen els altres de corrupció per evitar parlar del que va passar amb les riuades a València que van deixar un nombre de morts que no es pot oblidar, bàsicament perquè el sentit comú diu que haurien pogut ser molts i molts menys si s’haguessin fet les coses amb un punt de seny. No n’hi va haver. I els morts mereixen que les males praxis i les actuacions negligents no quedin sense càstig.

En aquest darrer article de l’any 2024 ja sé que això de l’amnistia no ha anat bé. Per a alguns sí, especialment els policies que van estomacar catalans. Però Carles Puigdemont, que va tornar per uns dies a risc de ser empresonat, continua a l’exili i molta gent activista resta pendent d’una llei que es va aprovar per a ells però que alguns membres de la judicatura han congelat amb un trencament de la separació de poders aberrant. Per tant, com escrivia l’any passat, continuem pendents dels jutges i del Tribunal Constitucional. Hi deixava a l’article, també, una alerta al PP en el sentit que si no volia ser un partit captiu de Vox havia de pensar que només ha governat quan s’ha centrat. I no els veig centrats, francament. Per tant, acabem l’any com el vam començar, amb un govern espanyol pendent dels vots dels socis que anomenen perifèrics i del paper d’ERC i especialment de Junts. Això sí, amb Salvador Illa a la presidència de la Generalitat i amb un govern que aprovarà el pressupost i tirarà milles i al qual els analistes auguren anys de govern si res estrany (judicial, evidentment) ho impedeix. Doncs això, que tornin els exiliats, que tinguem salut i pau. I que tinguin un bon any tots vostès.