El gimnàs d’en Hans

Ara que un Hans, en Hans-Dieter Flick, ha revolucionat el vestidor del Barça, voldria recordar com un altre Hans, en Gamper, el va fundar ara fa 125 anys conjuntament amb una colla de suïssos, anglesos i francesos al gimnàs Soler de Barcelona. Situat en un cul-de-sac entre el carrer Pintor Fortuny i Montjuïc del Carme, a Ciutat Vella, un jove Hans Gamper s’hi va atansar amb la idea de fer esgrima. Quan Gamper va arribar a la ciutat va viure amb el seu oncle, Emile Gaissert, un assidu dels serveis de bany a domicili que oferia als clients adinerats. El gimnàs disposava d’una flota d’operaris que cada matí carregaven banyeres i bombones d’aigua en carruatges de cavalls per anar a fer el servei de bany a domicili, i Gaissert se’l podia pagar. El gimnàs de Manel Soler, que era també la seu social de Los Deportes, una revista esportista setmanal, impulsava i organitzava actes i competicions de diverses disciplines, com l’esgrima o el futbol. I va ser l’oncle que va encaminar el seu nebot, un esportista de cap a peus, a visitar aquell establiment. Allà va contactar de seguida amb d’altres futbolistes estrangers que treballaven a la ciutat. Gamper va fer servir les pàgines d’aquella revista d’educació física i cultura nacional, tal com es podia llegir sota la capçalera, per publicar-hi un anunci amb la voluntat de convocar tots els aficionats al futbol per constituir un equip, practicar aquell esport i competir. I el primer equip contra qui es va enfrontar va ser el Futbol Club Català, fundat en un altre gimnàs, el Tolosa de Jaume Vila. Tot i intentar-ho, Gamper i els seus amics no van poder jugar mai a la disciplina del FC Català perquè era un equip que no admetia estrangers, només hi podien jugar catalans. Que professessin una altra religió, la protestant, tampoc els ho va facilitar. Amb els anys, però, el club que s’ha convertit en un dels més grans del món és aquell que va néixer en aquell gimnàs més obert de mires que va acollir en Hans.