Savis d’Orient
La data d’avui és una de les més assenyalades en el calendari litúrgic cristià: la Solemnitat de l’Epifania del Senyor. El Messies es manifesta davant la humanitat sencera representada per uns savis vinguts d’Orient. Tanmateix, més enllà de la litúrgia, la diada d’avui té els infants de cada casa com els grans protagonistes de la festa. La fixació iconogràfica de l’escena tal com la coneixem ara és fruit d’un lent procés. L’Evangeli de Mateu és l’única font cristiana canònica que descriu l’episodi dels Mags. Enlloc no ens diu que els savis vinguts d’Orient fossin tres, ni tampoc que fossin reis. L’únic que es precisa són els regals: or, encens i mirra. Cal llegir els evangelis apòcrifs per trobar més detalls. En l’Evangeli armeni de la Infància de Jesús (s. IV) apareixen els seus possibles noms i procedències: Melkon –més tard anomenat Melcior–, rei dels perses; Gaspar, rei dels indis; Baltasar, rei dels àrabs. Al segle III ja se n’havia estipulat la naturalesa reial. Aquest n’és un resum massa esquemàtic. Us recomano l’obra de fra Valentí Serra, El nostre pessebre. Tradició, història i simbolisme, per saber-ne més detalls. En el vessant pictòric, la llegenda àuria de Jacopo da Varazze (s. XIII) va ser l’altra gran font d’inspiració per precisar –inventar– la resta de detalls. És per això que ens cal esperar les obres d’estil gòtic per veure reflectit el color de la pell dels tres savis tal com es representa avui dia. M’atreveixo aquí a esmentar-vos la meva obra de referència quan es tracta d’estudiar la riquesa iconogràfica de l’episodi en qüestió: el tríptic de L’adoració dels Mags (1494) de l’artista neerlandès Hieronymus Bosch, exposada al Museu del Prado. És divertit veure el paper que el pintor li fa jugar a Sant Josep durant l’adoració. Us caldrà fixar-vos-hi per trobar-lo. Com ja sabeu els que munteu el pessebre a l’estil més purista, caldria tenir dos jocs de reis: els que cavalquen fins a l’establia i els que, arribada la nit del 5 de gener, es prosternen davant l’Infant. I, si voleu ser més puristes encara, ja sabeu que només Gaspar munta en camell. Melcior arriba en cavall i Baltasar va damunt d’un elefant. Dit això, només cal desitjar a tots els lectors que els Savis d’Orient us hagin mostrat la seva generositat i que l’any acabat d’estrenar ens porti salut i pau a tots plegats.
