Què esperen per salvar la casa de Vallmanya?

La casa de Vallmanya on estiuejava el president Macià, al terme municipal d’Alcarràs, es troba en un estat d’abandó que fa disparar totes les alarmes. Però les administracions teòricament implicades en el seu rescat, des de la Generalitat fins a l’Ajuntament d’Alcarràs, han perdut un any sense poder mostrar cap avenç significatiu. El desembre del 2023 la Generalitat, l’Ajuntament d’Alcarràs i la Diputació de Lleida van anunciar amb tota solemnitat un acord que recollia la voluntat de comprar la finca al seu propietari actual, un granger de la zona, amb la voluntat de restaurar-la i integrar-la dins la Xarxa d’Espais de Memòria Democràtica de Catalunya. La Generalitat i la Diputació es comprometien a finançar la compra i la restauració, i l’Ajuntament n’acabaria sent el propietari. S’hi va arribar després de l’activisme d’una plataforma ciutadana creada l’any 2017 per evitar la destrucció d’un símbol d’una de les figures cabdals de la història del país i del seu gran vincle amb les Terres de Ponent.

Però, després d’aquell èxit parcial, la plataforma Salvem Casa Vallmanya va organitzar aquest desembre un acte de protesta davant de la finca, per denunciar que tot allò que les administracions es van comprometre a fer es troba encara a les beceroles: ni la Generalitat ha aprovat encara la declaració de la finca com a bé cultural d’interès nacional (BCIN), pas previ per poder-hi intervenir, ni l’Ajuntament ha comprat la finca ni ha activat les eines que li dona la llei per forçar-ne l’adquisició per la via de l’expropiació. La casa és bé cultural d’interès local (BCIL) des de l’any 2008, però l’Ajuntament no s’ha vist amb cor des de llavors de comprar-la o de forçar-ne la rehabilitació.

De fet, el consistori està tenint problemes per fer complir els requisits que ha demanat al propietari perquè, almenys, aturi el deteriorament progressiu de l’immoble. L’Ajuntament ha fet un requeriment al propietari perquè faci una sèrie d’actuacions urgents per aturar el deteriorament d’un bé d’interès local: posar una tanca per delimitar el perímetre de la finca, una reparació d’urgència de la cobertura de l’edifici principal i l’apuntalament de cobertes, forjats i murs. Ho va requerir amb un decret d’alcaldia a finals de novembre, i el propietari tenia fins a un mes de límit per complir amb els requeriments, o en cas contrari l’Ajuntament podria executar-los per si mateix, i reclamar després la quantitat invertida al propietari. Tot i això, un cop passat el termini, no s’ha actuat, ni s’ha anunciat cap decisió en aquest sentit.

Des de la plataforma comencen a perdre la paciència. És del tot comprensible. Si es tractés d’una operació per construir una nova rotonda, l’administració no sol tenir tants problemes ni triga set anys a resoldre la situació. Què més cal esperar per començar a salvar la casa de Vallmanya del president Macià?