Opinió

El factor humà

Es busca el fill d’Aurelio i Basilia

El cas de l’informe policial per perseguir Roures faria riure si no es tractés d’una manera sistèmica de procedir

Jaume Rou­res sap per experiència per­so­nal, i també pro­fes­si­o­nal, com les gas­tava la poli­cia en temps de Franco. El cas de Puig Antich, que ell va aju­dar a divul­gar pro­duint la pel·lícula Sal­va­dor, és un exem­ple que Rou­res coneix bé fins a quin punt en temps de la dic­ta­dura la praxi poli­cial es cor­rom­pia per posar-la al ser­vei d’un estat repres­sor. Qua­ranta anys de podri­dura poli­cial van gene­rar un pòsit, una manera cor­rupta de fer, que mig segle després de la mort del dic­ta­dor encara es manté, tot i que l’Estat espa­nyol s’ha dotat d’estruc­tu­res democràtiques de con­trol del fun­ci­o­na­ment dels seus fun­ci­o­na­ris i dis­posa també de cos­sos poli­ci­als nous de trinca, apa­rent­ment ver­ges de les males pra­xis.

Però no hi ha manera, no es fa net. La poli­cia actua massa sovint sota l’empara d’un cin­turó d’impu­ni­tat que li per­met fer i des­fer tre­pit­jant drets dels ciu­ta­dans a qui es per­se­gueix per qüesti­ons polítiques. Ales­ho­res sor­geix la men­tida poli­cial com a fórmula d’acu­sació i és una cosa que fa por perquè els jut­ges acos­tu­men a creure’s un agent de l’ordre i al que surt en un paper poli­cial entre­gat al jut­jat se li gira feina amb l’absurd d’haver de ser ell qui demos­tri la seva innocència.

El terme impu­ni­tat, emprat en aquesta crònica, no és exces­siu ni tam­poc gratuït. Com, si no, s’ha de qua­li­fi­car el fet que un informe poli­cial entre­gat l’any pas­sat per dos ins­pec­tors de la poli­cia espa­nyola al titu­lar del jut­jat d’ins­trucció número 1 de Bar­ce­lona, Joaquín Aguirre, sobre la supo­sada par­ti­ci­pació de Rou­res en l’ano­me­nada trama russa del procés arren­qui amb un error de gra­ve­tat com és el de la fili­ació de l’inves­ti­gat? Els dos ins­pec­tors de la comis­sa­ria d’infor­mació de la poli­cia espa­nyola pre­sen­ten Rou­res com a fill d’Aure­lio i Basi­lia i el fan veí del muni­cipi de Sant Cugat. Doncs ni la pri­mera, ni la segona, ni la ter­cera. I la pre­gunta que es plan­teja a con­ti­nu­ació és òbvia: com pot ser tin­gut en con­si­de­ració un docu­ment que pretén sos­te­nir una acu­sació tan greu com els delic­tes de per­ti­nença a orga­nit­zació cri­mi­nal i traïció si no és capaç ni d’infor­mar cor­rec­ta­ment sobre el nom dels pares de l’inves­ti­gat?

Tot ple­gat faria riure si no fos que a Jaume Rou­res no li fa cap gràcia posar el seu nom en un cer­ca­dor d’inter­net i tro­bar-lo en arti­cles periodístics que han donat crèdit a les fabu­la­ci­ons poli­ci­als pre­sen­tant-lo com un perill públic i una amenaça per a la segu­re­tat de l’Estat espa­nyol. Aquesta és la lògica de fun­ci­o­na­ment de la dita cla­ve­guera del poder en què la poli­cia inventa una acu­sació falsa que arriba al jut­jat en forma de diligència d’inves­ti­gació i si aquesta no té recor­re­gut judi­cial segur que en té en l’àmbit mediàtic, i encara que no hi hagi con­demna penal hi ha un dany a la imatge greu, a vega­des irre­pa­ra­ble.

És per tot això que Jaume Rou­res, amb el suport jurídic d’Irídia, ha deci­dit pre­sen­tar una que­re­lla con­tra els dos ins­pec­tors de poli­cia per un delicte de falsa denúncia. Un cop arxi­vada per falta de fona­ment aque­lla deli­rant inves­ti­gació que vin­cu­lava l’inde­pen­den­tisme català amb l’exèrcit rus, ara toca demos­trar que l’única traïció que hi ha hagut en aquesta història és la dels poli­cies que han vul­ne­rat el prin­cipi de vera­ci­tat que hau­ria de guiar la seva pràctica pro­fes­si­o­nal. Qui és el cri­mi­nal ara?



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia