I ara què, Sofía Gascón?

Servidor de vostès és d’aquells que es miren tot això dels premis, homenatges i moixigangues similars amb una explícita i emfàtica animadversió. És per això que, quan s’acosta aquesta cursileria estratosfèrica que són els Òscar, un opta senzillament per deixar-se dur i dimitir per omissió de les tertúlies en què inevitablement es veu atrapat sobre aquella o altra pel·lícula o el vestit que duia tal protagonista en la gala. Però no aquest any. Des de la més íntima de les confessions que un pugui fer, s’ha de reconèixer que és captivador el trencaclosques en què es pugui haver convertit el premi a la millor actriu amb la figura de Karla Sofía Gascón pel mig. Crispetes a punt.

Partint de la certesa, innegable, que els Òscar són uns guardons en què els mèrits interpretatius o artístics són absolutament secundaris enfront dels criteris més mercantils o polítics, es podia afirmar que l’actriu d’Emilia Pérez tenia moltes paperetes, per no dir totes, per alçar-se amb l’estatueta. I és que per a una gran indústria, la de Hollywood, que se sent tan còmoda abraçant la bandera de la superioritat moral i el discurs que ideològicament més s’estili en funció del moment, poder premiar una intèrpret trans era un acte senzillament sublim per refermar les seva actitud gestual. Però, furgant en les xarxes de Sofía Gascón, hem descobert que darrere l’actriu o personatge s’amaga una racista de tres parells de nassos capaç de dir-les de l’alçada d’un campanar. I vet aquí el dilema: ara que toca decantar la balança del que és políticament correcte cap a un cantó o l’altre, què farà l’Acadèmia? Reconèixer l’activista de gènere o protegir les catalogades com a minories per color de pell? Mala peça al teler, la que té ara mateix Sofía Gascón, que, això sí, no s’ha d’amoïnar gens per les seves altres piulades catalanofòbiques. Perquè atiar aquesta variant de l’odi sí que surt gratis.