OMG

Només cal sintonitzar qualsevol cadena de televisió o emissora de ràdio d’àmbit català per comprovar la capacitat socialista d’estar present en tantes notícies. Com diuen els joves, OMG. És admirable perquè, estant en minoria al Parlament i, per tant, essent incapaços d’aprovar els pressupostos, són majoria absoluta en gairebé tots els noticiaris i en totes les tertúlies. A més, sembla que no parin de tancar acords amb tots els agents econòmics del país; ara la mitjana empresa, ara els treballadors, o els grans empresaris, o els pagesos. I no només això, sinó que tots van acompanyats per milions d’euros que ningú no sap d’on sortiran. Recorda tant aquelles pluges de milions que acabaven en la sequera més absoluta! Ara bé, de les qüestions no econòmiques, ningú no en parla gaire –i menys els socialistes, que van fent “sin que se note el cuidado”–; sembla que l’economia ho hagi de tapar tot, que als catalans, com pensen a Espanya, només els interessin els diners. Per si això fos poc, el president Illa sembla el cul del Jaumet; no només no es perd cap festa espanyola –això és la normalitat que predica–, sinó que al matí és en una punta del país i a la tarda en l’altra, si pot ser fora de les metròpolis, i a la nit, si n’hi ha, en alguna festa cultural. No se sap si tanta hiperactivitat equival a fer moltes coses, però sí que són molts viatges i donen més “presència” en els telenotícies.

Només les decisions de Trump –aquestes sí que poden fer saltar economies de qualsevol lloc de món i alguna cosa més– fan ombra a tanta omnipresència socialista. Tanmateix, malgrat les quotes de pantalla i els sondatges, aquella majoria s’ho mira asseguda, a l’espera que els seus representants acabin de barallar-se per foteses i caigui d’una vegada el teló d’un espectacle tan vergonyós i humiliant.