No em deixa de sorprendre com aquelles coses que en diem “de tota la vida”, per culpa de l’abandó, producte de la niciesa més nostrada, de cop i volta es converteixen en una descoberta espectacular. Llegeixo a les xarxes socials el darrer descobriment. L’Angeleta Farré, veïna d’Avellanos, al Pallars Jussà, prepara a la cuina de Casa Leonardo, situada al poble de Senterada, un plat que, a casa meva, l’hem cuinat, i hi torno, “de tota la vida”. Sopes de farigola! Vet aquí! Una sopa sagrada que el meu avi es feia cada vegada que jugava el seu estimat Futbol Club Barcelona. Deia que sense les sopes de farigola el partit, sobretot si no guanyava, se li posava malament. Primer de tot escalfava un pot d’aigua al foc mentre amb cura llescava el pa sec en finíssimes petites llesques, gairebé transparents; després esmicolava un gra d’all i l’escampava per damunt del pa llescat; tot seguit hi afegia la farigola, un ou, i hi deixava caure un rajolí d’oli i un polsim de sal abans d’abocar-hi l’aigua bullint. I avall que fa baixada! Més barat, impossible. Aigua, oli, farigola, pa, sal, all i un ou escaldat. Sopa de reis, perquè, tal com podem llegir a ca n’Amades, la sopa d’all que, no és pas gaire diferent, fou inventada pel gran Jaume I.

L’avi acostumava a recollir la farigola al mes de maig, quan està ben florida, i després l’assecava a la cuina, on deixava anar una aroma deliciosa que perfumava tota la casa. Com que per la seva feina d’agent d’assegurances l’avi tenia una bona cartera de clients pels Pallars, ell també s’havia acostumat a anomenar la farigola tal com es diu per la muntanya: timonets.

A casa les plantes medicinals eren el remei que tot ho curava. Farigola per al mal de coll, per al mal de cap i per als refredats. L’herbolari Albareda del carrer Major, tocant a la catedral nova, era, amb el doctor Gabàs, el nostre metge particular. Amb el seu caliquenyo, permanentment enganxat al llavi inferior, l’home, un pou de ciència, en sabia un brut, de remeis naturals. Tan bon punt li explicaves el mal, ell ja en sabia el remei. Anava introduint la mà dins dels pots de vidre, barrejava les herbes medicinals dins d’una paperina, les pesava en una balança Roberval, després lligava la paperina amb cordill, i ja ho teníem.

Però ara aquell món de les sopes de farigola ha desaparegut. No existeix. I la desfeta s’ha emportat la nostra memòria col·lectiva. Només ens queden els records, i de vegades ni tan sols això. Ves per on, han de venir dos periodistes d’un mitjà nord-americà, és a dir de l’altra banda de l’Atlàntic, perquè tornem a descobrir els beneficis de les sopes de farigola! La bona nova s’ha fet viral a les xarxes socials amb més de 33.000 m’agrades i més de 1.200 comentaris. Mare-de-déu-nostre-senyor, si el nostre benvolgut rei Jaume I aixequés el cap!