El monstre

Vaig rebre la trucada l’endemà de l’emissió del documental, farà uns set anys. Als senyors de les editorials els fascinen els monstres des que Truman Capote va convertir un crim atroç en una obra d’art a A sang freda. Després d’una hora llarga de conversa, el senyor de l’editorial va tenir molt clar el meu no, per raons que no venen al cas, i perquè li havia parlat apassionadament d’una altra recerca que res tenia a veure amb els monstres que em proposava. A diferència de Capote o Carrère, l’historiador Ivan Jablonka no sublima el monstre sinó que homenatja la víctima a Laëtita i la fi dels homes (Anagrama, 2017), una reconstrucció, amb sensibilitat i rigor, del crim de Laëtitia Perrais, succeït a França el gener del 2011. I ho fa des de totes les mirades; la periodística, judicial, dels serveis socials... “Laëtitia Perrais no va viure per convertir-se en una peripècia de la vida del seu assassí, ni en un discurs en l’era Sarkozy”, diu Jablonka. Què n’hem de fer, dels monstres, sabent que la seva fascinació fa vendre llibres i hores de tele? Fer veure que no hi són i pensar que vivim en el planeta piruleta? O il·luminar-lo amb el focus, demonitzar l’escriptor, titllar-lo d’irresponsable, i l’editorial, de lucrar-se, abans de llegir el llibre? A priori reprovem i la censura ens instal·la en una zona de confort social, però la incomoditat és necessària i comença per donar veu a tots, inclòs el monstre.