L’himne de la Model

Ara que el paper està en hores baixes toca reivindicar l’existència d’aquest suport com a eina indispensable per poder escriure sobre temps passats sense faltar a la veritat de la memòria. Allò que queda escrit va a missa i, si qui ho escriu és un periodista, la missa és consagrada. En aquest cas, però, l’autoria del text és secreta perquè es tracta d’una de les informacions que es van difondre a mitjan anys setanta a través dels papers que editava, a còpia de ciclostil i amb distribució clandestina, l’Agència Popular Informativa (API).

La història és de 1973 i aquell any la gent de l’API va tenir molta feina perquè el règim de Franco començava una agonia que va ser tan llarga com prolífera en els episodis de la brutal repressió que desplegava. D’aquell any és l’assassinat de Cipriano Martos, a mans de la Guàrdia Civil, i també la mort pels trets de la policia de l’obrer de la tèrmica del Besòs Manuel Fernández, la detenció de Salvador Puig Antich i la caiguda del MIL i, també en aquella tardor tràgica, hi va haver la detenció dels 113 membres de l’Assemblea de Catalunya que es trobaven reunits a la parròquia de Maria Mitjancera la tarda en què Johan Cruyff debutava amb el Futbol Club Barcelona.

No es tracta ara d’explicar, en un espai tan ínfim, un fet ja conegut com va ser aquell episodi, encara menys quan ja se n’ha parlat molt i bé, com per exemple l’Agustí Colomines en el seu recent llibre Amnistia i llibertat. En tot cas es tracta de posar en relleu la feina d’aquells periodistes arriscats i amb nas afinat. En els diferents butlletins distribuïts per l’API sobre el fet extraordinari de detenir, d’una tacada, 113 integrants de l’Assemblea, s’hi donen infinitat de detalls sobre les identitats, sancions econòmiques que van arribar a les 350.000 pessetes, sense comptar les fiances, o les tortures que va patir Jordi Carbonell. En un exemple de nas periodístic destaquen un fet que pot semblar irrellevant però que serveix per descriure l’ambient de companyonia que hi havia entre els detinguts i l’afany de superació. Es tracta d’un himne que va ser compost a la presó per “alguns dels 113 detinguts” i que es va publicar a la pàgina cinc del butlletí número 38. El que es podria batejar com “l’himne de la Model” deia així:

“Catalunya terra nostra / apinyats com tots el vents / voleiant la llibertat. / Barres, reixes que ens empresonen / l’esperit mai no podran. / Catalans eixamplem pit / que nosaltres som l’eixida. / Cantem tots per la unitat / endavant la nostra lluita / Assemblea i Catalunya / ja és un fet i seran fruits.”

Aquesta composició es va fer arribar als periodistes de l’API des de dins de la presó però quan el dossier va ser imprès els autors de l’himne ja havien rebut l’ordre de llibertat i el podien recitar al carrer. Passa que el butlletí on es recull l’himne porta data del 23 de novembre i, en una secció d’última hora de la portada, s’hi diu que el dia anterior, 22, el TOP havia ordenat la posada en llibertat amb fiança dels detinguts que van començar a sortir de la Model passada la mitjanit. El butlletí recull la confusió i el pànic que es va viure aleshores perquè la policia va voler tornar a detenir els 49 membres de l’Assemblea a qui s’havia multat. La brigada social de la policia tirant pel dret, arbitràriament, i la gent de l’API allí per aixecar-ne acta.