Fa un any i mig vaig publicar unes Mirades que vaig titular “Herbes de creixement espontani” amb una imatge de les que creixien a la llera de l’Onyar entre la plaça de Catalunya i el lloc on la séquia Monar deixa anar l’aigua del Ter al riu que travessa la ciutat per anar a desembocar al mateix Ter. Una imatge poc habitual els darrers dos anys, entre que la van tallar, l’aigua per la séquia, per la sequera, i quan ja hi podia passar aigua la van tornar a tallar per les obres a Santa Eugènia per evitar filtracions. Unes obres que no es van poder fer quan hi havia sequera per temes que només es poden entendre si s’està avesat a les complicades gestions urbanístiques que calen quan estàs dins d’una administració, però que la gent que no coneixem ni volem conèixer el llenguatge administratiu en diem burocràcia. Em reconeixia Martí Terés, que va ser regidor de Sostenibilitat el darrer mandat de l’alcaldessa Madrenas, que quan va arribar a la regidoria ja estaven previstes les obres i que no s’han fet, tot i estar-hi tothom d’acord i haver-hi pressupost, fins que ell ja feia més d’un any que ja no era a l’Ajuntament. En fi, que han estat molts i molts mesos sense aigua a les hortes de Santa Eugènia i Salt, les que reguen per l’aigua de la séquia. Ja fa uns anys també es va tancar per unes obres a Salt, al parc d’aigües braves malmès pel temporal Glòria i que va deixar també força mesos sense aigua els hortolans que treballen la terra. Aprofito per escriure que si es vol salvar les hortes, l’única manera de fer-ho és que les treballin els que sí que podran menjar producte de quilòmetre zero.

En aquell article, en què recomanava que s’aprofités la sequera per netejar la séquia, cosa que no s’ha fet i menys amb profunditat, parlava de les herbes als escocells i reconeixia que havia estat Martí Terés el que m’havia fet entendre el que se’n diu renaturalització. Aprofitava també per escriure que al regidor Sergi Cot l’emprenyava la denominació “males herbes” amb què molts ciutadans es refereixen a espais de la ciutat on han crescut herbes que no els agraden o a què no hi estaven acostumats. Deia que calia dir-ne herbes de creixement espontani perquè, com el mateix regidor reblava, males herbes no és un terme correcte a nivell ecològic i perquè aquestes herbes són importants en la transformació urbana. “Les ciutats han de ser (ràpidament) més verdes. Nombrosos estudis demostren que les nostres ciutats necessiten més plantes i arbres per disminuir l’efecte de les onades de calor cada vegada més intenses i presents.” El regidor explicava amb voluntat pedagògica que el verd urbà aporta més humitat a l’atmosfera gràcies a la seva transpiració. I que els arbres tenen un paper clau, però que les herbes i els arbustos també són importants. I deia que calien prats urbans florits en rotondes, parcs i solars per tenir la biodiversitat ben connectada.

Hi vaig pensar perquè davant de la biblioteca Carles Rahola de Girona, a Emili Grahit, hi han crescut unes plantes que es fan veure i molt i entenc que és del que em parlaven. Ara desitjo que creixin els arbres de la plaça de Joan Brossa, que espero que ho facin i ben aviat.