Quan hagi passat l’alarma

Dissabte que ve sortirà de la presó, després d’haver complert una condemna de setze anys, José Rodríguez Salvador, més conegut com el Violador de la Vall d’Hebron. La proximitat de la data ha atiat encara més el debat –i l’alarma– social que es va començar a escampar quan es va fer pública l’excarceració. Coincidint amb la polèmica, la fiscal del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, Teresa Conte, i la consellera de Justícia, Montserrat Tura, han convocat una reunió d’experts que fins ara s’ha limitat a rebutjar la denominada castració química com un mètode efectiu contra la reincidència en les agressions sexuals. Aquestes reunions poden tenir resultats a la llarga, però, en tot cas, la sortida en llibertat del Violador de la Vall d’Hebron no els esperarà, malgrat els esforços que ha fet la fiscalia –que va acceptar inicialment el pla de condemna que ara prescriu– per evitar-ho. Tal com publica avui aquest diari, l’administració ha començat a respondre a l’alarma generada. El departament de Justícia ha proposat a Rodríguez Salvador un programa de tractament i des d’Interior han engegat una estratègia policial que pretén controlar-lo.

El cas de José Rodríguez Salvador no és cap excepció. Els informes determinen que el 30 per cent dels violadors que no han expressat cap penediment ni han iniciat un tractament efectiu reincideixen una vegada han recobrat la llibertat. Com que no hi ha cap solució miraculosa, més enllà de la cadena perpètua que ara exigeixen moltes veus a Catalunya –i que, per cert, no es compleix ni als països on és vigent–, l’única garantia amb què poden comptar les potencials víctimes d’aquests casos patològics és l’acció excepcional de l’administració. Una acció que ha de disposar dels recursos que calguin. Alguns representants de la judicatura han proclamat aquests dies la necessitat d’invertir en centres psiquiàtrics que recuperin l’ingrés indefinit dels pacients que així ho requereixin. És una possibilitat. En tot cas, el que cal és que aquest debat no acabi quan la societat s’oblidi del Violador de la Vall d’Hebron, i que els ressorts de la Justícia no actuïn només davant els fets consumats, com ha passat ara. Els problemes estructurals només es resolen amb respostes estructurals.