Hereu es queda sol amb els Jocs

Sant Simeó Esti­lita, a qui Luis Buñuel va retra­tar en una pel·lícula futu­rista, es va pas­sar 37 anys de la seva vida, al segle IV, pre­di­cant sol en el desert de Síria en una petita pla­ta­forma sobre una columna. Una sen­sació simi­lar deu haver tin­gut aquesta set­mana l’alcalde de Bar­ce­lona, Jordi Hereu, en aquesta set­mana que s’acaba amb els Jocs d’hivern del 2022, quan en només 24 hores ha hagut de sen­tir com el con­se­ller de Política Ter­ri­to­rial, Joa­quim Nadal, ha des­lli­gat els Jocs de la millora de les infra­es­truc­tu­res que hau­rien d’enllaçar Bar­ce­lona i el Piri­neu i també, en el ple muni­ci­pal, ha hagut de patir una rebre­gada con­si­de­ra­ble per part del seu soci de govern, ICV, i de tota l’opo­sició per les incon­cre­ci­ons i el poc con­ven­ci­ment que genera a hores d’ara el nou somni olímpic.

L’alcalde va tenir l’encert ara fa 23 dies de cla­var un cop de timó al seu man­dat amb la pro­posta dels Jocs d’hivern i per fi va obte­nir la cen­tra­li­tat en el debat que fins ara no havia pogut tenir. Aquell mateix dia de l’anunci, sense anar més lluny, Hereu va acon­se­guir pas­sar per sobre de dues rodes de premsa solem­nes de CiU i ERC que havien de ser­vir per enge­gar l’any amb una nova ofen­siva de l’opo­sició. Ara bé, l’alcalde, amb aquell encert mediàtic, no va cal­cu­lar que l’argu­ment de la necessària dis­creció que ha de tenir un equip de govern en mino­ria que no vol tenir fil­tra­ci­ons –el que ha dit per jus­ti­fi­car el cop d’efecte sense que pràcti­ca­ment ningú ho sabés– era difícil­ment com­pa­ti­ble amb el sen­ti­ment poste­rior de ven­jança de tots aquells qui hau­rien de ser els seus ali­ats en un pro­jecte, en prin­cipi, engres­ca­dor.

El futur de Bar­ce­lona-Piri­neu’22 no es pre­senta fàcil i l’apa­rell de comu­ni­cació i estratègia d’Hereu haurà de desig­nar de manera imme­di­ata un comitè de coor­di­nació olímpica d’altíssim nivell i de trans­ver­sa­li­tat abso­luta per fer callar totes les veus que li posen la tra­veta o que encara fan mofa de la seva idea. Hereu, si no vol que els Jocs se li girin en con­tra, ha de viat­jar a Van­cou­ver entre el 16 i el 20 de febrer amb els deu­res fets i amb els grups polítics semi­con­vençuts que el somni olímpic, encara que sigui amb tri­ple salt de tram­polí sense xarxa, val la pena.