ERC entén el missatge

Jordi Portabella va anunciar ahir la seva decisió, recolzada per la cúpula d’ERC, de passar a l’oposició a l’Ajuntament de Barcelona, tot i que mantindrà converses amb els seus fins ara socis al tripartit per pactar un nou model de ciutat. La decisió, que ahir avançava a l’AVUI, no es pot qualificar ni de frívola ni d’irresponsable. No ho és, d’irresponsable, perquè no implica ni que Xavier Trias –perdedor de les eleccions– sigui alcalde, ni que Jordi Hereu – que ha guanyat en vots i regidors– ho deixi de ser. Això sí, quedaria en minoria, i, per tant, Hereu hauria de mantenir un diàleg real i constant amb la resta de grups per enfocar els grans reptes de la ciutat.

Però tampoc és una decisió frívola. Les municipals no van ser un desastre per a ERC, però –com apuntàvem dimarts en aquest espai– marquen tendències preocupants per al seu futur. Per regla general, a les ciutats mitjanes i grans, començant per Barcelona, ERC no ha tret profit de la seva presència en tripartits locals, que bàsicament han reforçat el PSC. Portabella ha perdut 43.000 vots, un 4% i 1 regidor –de 5 a 4– i ha quedat en l’últim lloc del rànquing. A Catalunya, ERC ha perdut 80.000 vots respecte a les municipals del 2003, que s’han de sumar als 130.000 menys de les eleccions al Parlament de l’1 de novembre. Un nou descens a les generals –en les quals el 2004 Carod va aconseguir una marca d’excepció (650.000 sufragis)– deixaria ERC amb poder a les mans però amb risc d’estrangulament del seu projecte.

Òbviament, el gir d’ERC, que intenta conjurar el fantasma de convertir-se en una Iniciativa bis supeditada al PSC, ha d’inquietar Montilla. El president té molts fans a la direcció d’ERC i desenes de milers de detractors entre els electors d’ERC. Montilla no és, en aquest sentit, Maragall. Pot ser injust, o no, però és així, i Carod i Puigcercós crec que diumenge van entendre el missatge.