La santa testosterona

Mentre al personal el preocupa l’evolució de la crisi econòmica i financera que no ha pogut encarrilar el G-21 o 22 –bo i tenir-hi cadira Zapatero, encara que sense dret a bandera–, el president del Congrés de Diputats, Don José Bono Martínez, busca el millor racó de la cambra per penjar el retrat de la beata María Maravillas de Jesús Pidal y Chico de Guzmán. No cal ser un menjacapellans a l’ús per qüestionar que el Parlament espanyol, via acord gairebé d’amagatotis entre el polític socialista i el popular Jordi Fernández Díaz, sigui el millor lloc per homenatjar aquesta religiosa, per molt que hagi nascut en una casa avui incorporada a les dependències de l’edifici i per molt que patís persecució a la Guerra Civil. Els màrtirs i protomàrtirs, amb confessió o sense, van ser molts, moltíssims, i se’ns quedarien curtes les parets del Congrés per penjar-hi plaques.

Però com que Bono és un socialista dels de missa tridentina, va comprar la idea d’estranquis i ahir va haver de fer marxa enrere per “falta de quòrum”. S’ho veia venir i, dimarts, quan la revolta creixia a la Carrera de San Jerónimo, va patir un atac de santa testosterona sense adonar-se que el filmaven. De “fills de puta” va tractar els diputats contraris a ampliar la galeria de retrats del Congrés, entre els quals els del PSOE. Expresident de Castella-la Manxa, exaspirant a la secretaria general del PSOE i exministre de Defensa, Bono és la tercera autoritat de l’Estat. Un president de Parlament que, en seu parlamentària estant, es refereix a membres d’aquest Parlament com a “fills de puta” no pot continuar cobrant cada mes el sou que li paguem tots. La crisi econòmica és molt greu i hi ha molta gent que pot perdre la feina. Així que poca broma. Però la crisi de confiança en la política i els polítics fa més temps que dura i té més difícil solució. I amb polítics de la talla de Bono no la superarem ni amb un miracle de sor Maravillas.