Dotze de setembre

Alguns historiadors sempre han posat com a gran exemple de la voluntat de persistència del poble català l'actitud que van tenir els barcelonins el dia 12 de setembre de 1714. Després d'aguantar el setge més cruel i la derrota més amarga, els botiguers de la ciutat van tornar a obrir la parada com si no els hagués passat res. Es fa difícil creure en la literalitat absoluta d'aquest episodi, que més aviat sembla una lliçó de moral establerta sobre algun fet aïllat. La ciutat va ser arrasada i la defensa s'establia en aquells moments ordenada sobre l'estructura gremial. Els oficis de Barcelona els dies següents a l'11 amb prou feina devien tenir esma per comptar víctimes i reparar destrosses. Però, sigui com sigui, benvingut sigui l'exemple a una ciutat en la qual darrerament la glòria sembla que sigui sinònim de traca i manifestació. Demà és dilluns i els partidaris del gran canvi que necessita el país bé farien de no descuidar la parada. La parada de la consistència nacional, s'entén. I també la del peix, que paga l'altra.