Donat que

Hi ha opinions dividides sobre la genuïnitat de donat que amb valor causal. Que donar-se vol dir esdevenir-se o produir-se, com ara a “Es dóna el cas”, no ho discuteix ningú. I tan correcte és el cruyffià “En un moment donat, plego” com “Donada la dificultat, plego”. En aquest context donada és sinònim de vista, atesa. I així com diem “vist (o atès) que tot és tan difícil, plego” semblaria que hauríem de poder dir “donat que tot és tan difícil, plego”. Per tot això i perquè existeix en altres llengües romàniques, Josep Ruaix defensa aquest locució i la documenta amb exemples de Pompeu Fabra i Josep Pla.

‘In dubio pro reo'

Tanmateix, molts llibres d'estil la condemnen. I al DIEC només hi ha donat cas que, que té valor condicional. Busco una resposta a la Gramàtica del català contemporani i m'hi trobo que Mercè Lorente hi veu un castellanisme, mentre que Avel·lina Suñer la recull com a locució causal al costat de vist que i atès que. El que sembla innegable és que aquestes locucions són idiomàtiques. Ho prova el fet que puesto que sigui causal i posat que condicional. Per tant, donat que tant pot ser un castellanisme com no. Jo, ferm partidari del in dubio pro reo, no la corregiria, però en tot cas sí que us aconsellaria que quan la causal és al davant, preferiu com que, i que eviteu el canvi sistemàtic per un atès que una mica massa formal.