Trossos

Pac­tes

Des de l'elecció de la pre­si­denta del Par­la­ment i la mesa fins a la dar­rera votació que s'hagi de fer, aquesta serà una legis­la­tura de pac­tes par­la­men­ta­ris. CiU no té la majo­ria aritmètica, però no hi ha cap majo­ria alter­na­tiva a CiU que pugui gover­nar. Hau­rem de crear una cul­tura del pacte vari­a­ble, que de fet ahir ja va començar. Tot­hom té dret a pac­tar i tot­hom té dret a quei­xar-se, a estar con­tent o a enfa­dar-se. Però hauríem de mar­car uns prin­ci­pis.

Obs­trucció

Els elec­tors dels altres par­tits no enten­drien que rega­les­sin els seus vots a CiU, però ningú no enten­dria tam­poc que qui no pot gover­nar es dediqués a obs­truir sis­temàtica­ment el govern de qui pot fer-ho. Una cosa és cri­ti­car el que fa el govern, amb tanta duresa com cal­gui. I una altra apro­fi­tar la majo­ria insu­fi­ci­ent per no dei­xar gover­nar, per prac­ti­car l'obs­trucció. Quan tot­hom sap que ara cal govern i com més clar millor. La tra­veta de curta volada no s'enten­dria.

Ana­tema

CiU pac­tarà coses amb el PSC, amb el PP i amb Esquerra. No passa res. Hauríem d'evi­tar que tota la legis­la­tura esti­gui pre­si­dida pels ana­te­mes cada vegada que hi hagi un pacte: ana­tema a la soci­o­vergència, al front de dre­tes, al front naci­o­na­lista. En el Par­la­ment tal com ha que­dat, cap pacte és anti­na­tu­ral i cap pacte és obli­ga­tori. Tam­poc cap pacte es pot sobrein­ter­pre­tar i con­ver­tir-lo en l'opció estratègica de CiU, que exclou les altres. Sense ana­te­mes.