‘Acusica de Barrabás'

Quan érem petits (els que érem petits quan Franco encara vivia) en dèiem acusica o chivato/a.

Ho he buscat al diccionari per veure com ho hauríem de dir en català: hi trobo xerraire, espieta o delator/a. En qualsevol cas, posem-hi la paraula que vulguem, tots sabeu de què estic parlant: d'aquell nen o nena que havia dit a la monja, al mestre o a la mare, és a dir, a l'autoritat, qui era culpable de determinada acció. Aquella criatura era titllada de chivata i quedava assenyalada per a tota la vida, sovint marginada i absolutament menystinguda pel grup. Ser un delator era el pitjor que es podia ser. Encara recordo alguns històrics moments de solidaritat: a l'hora del pati, algú havia trencat un vidre d'un cop de pilota. Les monges no estaven atentes i només havien trobat els quatre vidres trencats a terra, però cap indici de qui podia ser el culpable de la malifeta. Ens demanaven que parléssim: tots érem al pati, algú havia d'haver vist qui havia llençat la pilota contra la finestra...Tothom callat. La mare superiora amenaçava: “Fins que no sapiguem el nom del culpable no sortireu de l'escola”. Mirades còmplices, pacte de silenci. La monja pressionava: “Si algú ho sap, que ho digui, el silenci només perjudicarà el grup...” Finalment, suposo, el o la culpable del toc de pilota desafortunat confessava. Però mai, mai de la vida, cap dels que ho havíem vist cometia la menyspreable acció de delatar el responsable. Era una norma sagrada.

“Acusica de Barrabás, al infierno irás”, cantàvem. Més grans, a l'institut, la tutora va recollir una punta de cigarret i va voler saber qui havia fumat. Vam tornar a respectar la norma sagrada: tots ho sabíem, ningú no ho va dir. I vam rebre un càstig col·lectiu. I ara resulta que la ministra de Sanitat ens diu que, per anar bé, hauríem de denunciar els que incompleixen la llei antitabac. I hi ha gent que ho fa! Hi ha qui denuncia el seu veí, el seu client o un desconegut perquè ha encès un cigarret en un lloc no adequat. Assisteixo horroritzada a aquest espectacle lamentable. Sóc conscient del perills del tabac i he deixat de fumar, però... A veure si acabarem amb els pulmons ben nets i la consciència ben bruta!